La brutal persecució de l’administració Trump contra la immigració als EUA ha traspassat un perillós llindar amb l’assassinat a trets, aquest gener, de dos ciutadans nord – americans que protestaven contra les batudes a càrrec d’agents federals a Minneapolis (Minnesota). Dues morts a sang freda resultat d’una estratègia planificada d’assetjament, que inclou el desplegament de policies d’immigració federals en ciutats en mans demòcrates, com ara la mateixa Minneapolis, Los Angeles o Chicago. Persones triades pel seu color de pell –amb estatus legal de residència o sense– han estat detingudes de manera arbitrària a la via pública o en tribunals d’immigració a on havien acudit a renovar els seus permisos, i moltes d’elles, deportades de manera immediata. Fins i tot un nen de cinc anys va ser detingut juntament amb el seu pare, i un periodista, per haver cobert una protesta contra les ràtzies. Aquesta agressiva ofensiva desferma el pànic entre els col·lectius afectats i amenaça d’empènyer el país cap al conflicte civil.

Arribats en aquest punt, és oportú preguntar – se on és l’oposició demòcrata. L’assetjament del govern no es limita a la immigració. També l’han patit universitats, el col·lectiu LGBTI, mitjans de comunicació crítics, moviments pels drets civils i una llarga llista de veus dissidents. És veritat que aquests dies s’han pogut veure mobilitzacions arreu del país i vives reaccions de condemna per part de la ciutadania esgarrifada per les execucions de Minnesota, i que cantants com Bruce Springsteen i Bad Bunny –aquest últim, en la gala dels Grammy– i els expresidents Clinton i Obama han denunciat públicament els fets. El mateix Trump s’ha vist forçat a una reculada tàctica, en part per les fissures aparegudes dins de les pròpies files republicanes i, sobretot, pel cost en termes polítics en les decisives eleccions de mig mandat del novembre. Hem arribat a un punt d’inflexió? Continuarà la pressió social contra l’abús de poder de l’estat? Cal esperar que la reacció vagi guanyant pes i posi fre a la deriva autoritària que Trump imposa al món i al seu propi país i que, a Europa, també té admiradors desitjosos d’importar el model.