Catalunya ha estat un dels països d’Europa que més població han guanyat els darrers anys a conseqüència de l’arribada d’immigrants. Segons dades de l’Idescat, la població nascuda a l’estranger ha passat del 9,3% el 2003 al 22,5% el 2023. En aquests vint anys, el nombre d’habitants nascuts fora de l’Estat espanyol ha augmentat un 184,4%, i en la franja poblacional de 25 a 45 anys representen el 40%.

Aquest fenomen ha tingut un impacte notable en molts aspectes, entre els quals hi ha l’ús de la llengua catalana. El nombre de persones que saben català i que el parlen ha crescut en termes absoluts. Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) del 2023, entre el 2018 i el 2023, el català va guanyar 267.600 nous coneixedors de 15 anys o més i va incorporar 127.600 parlants actius en aquell període. Es tracta de persones que combinen el català amb altres llengües en la seva vida quotidiana, amb diferents graus d’ús.

El problema és que, tot i que s’han incorporat nous parlants –en més o menys grau–, el percentatge dels parlants habituals de català a Catalunya ha caigut de manera notable. D’acord amb les dades de l’EULP, el 2023 només tenien el català com a llengua habitual el 32,6% de les persones, una davallada molt gran respecte del 46% del 2003.

“A Catalunya hi ha una gran diversitat de llengües, però hi ha un gran desequilibri” a favor del castellà, va afirmar el subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), Andreu Domingo, en les Jornades sobre l’estat de la llengua a la catalanofonia: anàlisi i intervenció, que es van fer el desembre passat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Domingo va explicar que, segons dades del cens del 2021, el 67,7% dels immigrants que van arribar a Catalunya tenien com a llengua inicial el castellà, la qual cosa inclina, encara més, la balança a favor del castellà.

Malgrat tot, segons l’EULP, el 79,6% dels nascuts a l’estranger entenen el català i el 50,5% el saben parlar. Una altra cosa és l’ús que en fan: només un 4,1% parlen català; un 2,8%, català i castellà, i un 1,7%, català i una altra llengua.

Tot i això, Domingo assegura que la immigració no és la culpable de la minorització del català. “El model econòmic produeix una gran segregació laboral i residencial que redueix l’exposició al català dels immigrants”, afirma el demògraf, que afegeix que això fa créixer la desigualtat i amenaça “la mobilitat social ascendent”. Tampoc hi ajuda el fet de dependre d’un estat en què “el nacionalisme espanyol és hegemònic” i “fomenta la fragmentació” en àmbits com l’escola, ni el “neoliberalisme” dels darrers anys, que ha “precaritzat l’educació, la indústria comunicativa i la sanitat”.

El subdirector del CED sosté que “cal canviar la perspectiva sobre els immigrants” i veure’ls com a “part de la solució” per guanyar parlants per al català. “La llengua pot ser un espai d’arrelament si se senten reconeguts” i esdevenir un factor de “mobilitat social ascendent”.

Mentrestant, però, el català cada cop és menys present a l’esfera pública i, malgrat la normalitat amb què, en la majoria de casos, conviuen els parlants de les diferents llengües de Catalunya, hi ha un cert malestar dels ciutadans per les injustícies lingüístiques que perceben en la vida quotidiana, segons va explicar la professora de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i experta en polítiques lingüístiques Elvira Riera – Gil, durant les VI Jornades La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana, que es van fer el mes passat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Segons Riera, tots els grups de població se senten agreujats per injustícies lingüístiques. Els catalanoparlants perquè veuen limitat el dret d’utilitzar la seva llengua en moltes situacions, perquè se senten sovint empesos a canviar de llengua i perquè pateixen per la minorització del català. Els immigrants que no saben català poden veure injust que no hagin tingut un accés prou fàcil als recursos per aprendre la llengua, i els que ja en saben sovint es troben que no hi ha prou espais per practicar l’idioma o veuen qüestionada la seva legitimitat com a parlants.