“Vaig escriure aquesta cançó dissabte, la vaig gravar ahir i avui la publico en resposta al terrorisme d’estat que pateix la ciutat de Minneapolis. Està dedicada a la gent de Minneapolis, als nostres veïns immigrants innocents i en memòria d’Alex Pretti i Renee Good. Sigueu lliures. Bruce Springsteen.”

Quan un està a punt de perdre la fe en els Estats Units, sempre apareix, és clar, Bruce Springsteen, que, oportunament, ens recorda que en el país de Trump, mentre hi hagi veus com la seva (i la de grups com My Morning Jacket, que el mateix dia publicaven per sorpresa un disc a favor d’una “política d’immigració humana arrelada en la pau”), potser –només potser– no està tot perdut. Fa poc més de 40 anys, en l’era Reagan, Springsteen publicava Born in the U.S.A. En la de Bush fill, fa poc més de 25 anys, inspirat per l’assassinat per part de la policia d’un jove estudiant a Nova York, American skin (41 shots). I, aquesta setmana, quan als EUA potser algú pensava que seria la gran setmana del documental Melania, Streets of Minneapolis, una cançó urgent i necessària en què carrega contra les barbaritats de “l’exèrcit privat del rei Trump”, denuncia les “brutes mentires” de la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, i el malvat assessor del president, Stephen Miller, i ens fa tornar a creure en la música, en el rock, com a eina amb la qual poder canviar les coses.

Ahir al matí ens llevàvem amb la notícia que, dos dies després de la publicació de la cançó, Springsteen l’havia estrenada en un “concert de solidaritat i resistència” organitzat per Tom Morello (Rage Against the Machine) a Minneapolis mateix. El Boss, i d’altres, planten cara.