L’acord entre el govern espanyol i Podem per a la regularització de mig milió d’immigrants respon a motius humanitaris i, a més, tindrà efectes positius sobre l’economia i la fiscalitat. El més lògic, doncs, és deixar de falsejar la realitat i aconseguir de passada que tota aquesta gent cotitzi i pagui impostos. En primer lloc perquè aquestes persones ja són aquí, ja són usuàries dels serveis públics i moltes ja estan treballant en l’economia submergida. Com sempre, però, la hipocresia i l’egoisme dels que exploten i precaritzen aquestes persones es tradueixen en un rebuig a una mesura que és coherent amb el que en el passat han fet fins a nou vegades governs de tots colors i és homologable amb el que fan altres països europeus, amb la Itàlia de Giorgia Meloni al capdavall. Per poder accedir a la regularització caldrà només acreditar que fa almenys cinc mesos que es resideix a l’Estat espanyol i no tenir antecedents penals. Una generalització contra la qual pren posició el Partit Popular, tot i que inicialment va votar a favor de prendre en consideració la iniciativa legislativa que incloïa la mesura, i ara per pur càlcul electoral afirma que s’ha de revisar la situació de cada immigrant cas a cas. També s’hi oposa, és clar, Vox, que ha rebut la notícia amb algunes piulades lamentables en les quals alimenta l’absurda teoria de la substitució. Demagògia a part, l’inici de la tramitació d’aquesta regularització ha fet que Podem s’obri també a donar suport al traspàs de competències d’immigració a Catalunya, tot i que al principi en va renegar amb l’argument arbitrari que això afavoriria el suposat racisme de junts, el partit que ho reclama.

El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, va centrar ahir perfectament el debat afirmant que el camí de la regularització és propi d’un estat respectuós amb els drets humans i només s’hi poden oposar els que preferirien una política com la que Trump aplica als Estats Units, és a dir, batudes, assassinats i deportacions a dojo. La regularització, però, s’ha d’aplicar planificant també de forma adequada el creixement demogràfic del conjunt del país i dimensionar de forma adequada els serveis públics.