La pirateria va ser l’excusa del president dels Estats Units James Monroe, per proclamar una política exterior pròpia l’any 1823. Poc abans la pirateria era tolerada, quan no fomentada, per atacar les rivalitats entre les potències europees amb colònies a Amèrica. “Amèrica per als americans” volia dir per als països del continent americà, Europa era exclosa. El seu objectiu principal era polític i territorial, no marítim ni criminal. A canvi els EUA no intervindrien en els assumptes europeus. Volien eliminar la idea europea d’intervenir o mantenir colònies a Amèrica. Cal recordar que aleshores hi havia territoris d’ultramar que formaven part d’estats europeus –i encara en el present, en concret de França, Anglaterra i els Països Baixos.

La Doctrina Monroe és el desig manifest dels EUA de predomini al continent americà. Aleshores no eren una gran potència mundial. Al principi el fet concret va ser més teòric que real però a la llarga justificaria la influència o les intervencions militars dels Estats Units als països on els seus interessos fossin prioritaris. Significava més control del comerç marítim i menys conflictes navals. Darrere hi havia el context històric del procés d’independència d’Espanya per part de les colònies, futures repúbliques llatinoamericanes i del Carib. El cas darrer de Cuba i Puerto Rico en són, prou diferents, però, l’exemple més tardà.

La xifra de 77,30 milions de vots estatunidencs en el recompte del vot popular –això és un 49,8% del total de vots emesos per president i 312 vots electorals al Col·legi Electoral (més que els 270 necessaris per ser elegit)– és el que ha dut Donald Trump a actuar sobre fets consumats. L’assalt del 5 i 6 de gener del 2021 al Capitoli de Washington –on resideixen les dues cambres del Congrés dels EUA– per partidaris radicalitzats que s’enfrontaren als resultats electorals que donaven la victòria a Biden, és una taca de les més greus de la història de la democràcia dels Estats Units. Oficialment s’han reconegut 5 morts i 50 ferits. La posterior erràtica presidència de Biden donava ales a un Trump desfermat en el seu segon mandat. Ara estem en la voràgine d’una extrema dreta universal liderada per un president escollit democràticament. S’ha de recordar que, quan una idea política extrema exclou opinions contràries, s’entra en el perillós camí de la bogeria política, social i econòmica, sovint amb conseqüències militars, guerres, dolor i morts.

L’extrema dreta s’ha apoderat de l’administració americana, alhora potencia tota l’extrema dreta mundial. El govern nord – americà va publicar el novembre del 2025 un document sobre l’estratègia de la seguretat nacional que de forma resumida exposa la teoria del gran reemplaçament aplicada a Europa: això és, com explica el lúcid analista i gran catalanòfil Tom Harrington, l’intent de desestabilitzar la Unió Europea des de dins estant per no permetre l’emergència de cap poder alternatiu i aplicar una nova doctrina d’intervenció imperial. Sentencia que la descolonització va ser un error greu, que a causa de l’extensió de més llibertat Europa es veu abocada a una perspectiva real i crua d’una aniquilació “civilitzatòria”. De forma explícita, afirma que hi ha massa emigrants i massa ajut solidari internacional.

La proposta depèn de revertir aquesta situació amb l’expulsió dels emigrants, com de forma dura i violenta fa l’administració Trump, de tancar fronteres i d’actuar militarment on creguin que n’hi ha que posen en perill la seguretat nacional. És el cas de la intervenció a Veneçuela, sense amagar que l’interès és el petroli i els seus recursos, o voler annexionar – se Groenlàndia. Trump obvia l’ONU i vol que l’OTAN sigui un ens militar que actuï a mercè de l’estratègia dels EUA. Uns passos terribles que ens fan retrocedir als paràmetres internacionals del segle XIX, aquells de qui té més força militar és qui mana i decideix.

Estem en una cruïlla universal impensada. La UE no sap com actuar pels interessos de tota mena que la lliguen als EUA. Alhora l’esforç econòmic que representa la política de defensa imposada per Trump i l’OTAN als països europeus menja recursos de l’estar del benestar i va en contra dels drets socials i ajuts en la societat europea. Aquí, la coincidència de l’extrema dreta europea amb Trump –cal incloure – hi l’espanyola i catalana– troba terreny abonat per sembrar ideologia. Un present i un futur ple d’incerteses.