Donald Trump considera un enemic tothom que no l’afalagui, així que ha decidit castigar les ciutats que van tenir la gosadia de no votar – lo. Ara li ha tocat el torn a Minneapolis, on la seva policia política, els escamots racistes de l’ICE, es dediquen a patrullar pels carrers del feu demòcrata terroritzant la població. Cada operació de l’ICE és una ostentació de crueltat i tenen preferència per acarnissar – se amb les dones. El cas més sonat és el de l’assassinat de Reneé Nicole Good, la poeta de 37 anys, activista i mare de tres criatures a qui l’agent de l’ICE Jonathan Ross va matar d’un tret al cap perquè va desobeir l’ordre de baixar del cotxe. Good, que va ser assassinada prop de casa seva després de deixar el fill a escola, feia d’observadora legal per protegir els veïns immigrants.

Mentre l’assassinat a boca de canó de Good ha indignat mig món, el govern dels EUA ha felicitat Ross, li ha conferit “impunitat total” i, malgrat que els fets inapel·lables estan gravats en vídeo, s’han inventat un fals relat per capgirar la realitat. Han calumniat la dona assassinada i l’han titllat de perillosa terrorista, desequilibrada i buscabregues.

El cap de la policia migratòria de l’ICE, Greg Bovino, és besnet de Michele, un miner calabrès que va emigrar sense documents als EUA el 1909, una època en què els immigrants italians eren considerats poc intel·ligents i propensos al crim. Bovino, que assegura que el que va fer Ross amb Good “és per treure’s el barret”, es passeja pels carrers de Minneapolis amb una fatxenderia caricaturesca, exhibint el mateix pentinat de Heinrich Himmler i un vistós abric llarg calcat al dels oficials de les SS nazis. Camina amb els braços encorbats i les cames eixancarrades com si acabés de baixar d’un cavall i sentís coïssor, potser creient que allargar la figura en horitzontal compensa la poca alçada. Després que es rebaixés la formació necessària per entrar – hi, a l’ICE s’hi han incorporat molts mercenaris d’ultradreta, com ara els membres criminals del grup neonazi Proud Boys que van participar en l’assalt al Capitoli i que Trump va indultar. Just el dia que es complien cinc anys d’aquest assalt, el 6 de gener, Trump, en un acte al Kennedy Center rebatejat amb el seu nom, va revelar el que l’obsessiona: “Hem de guanyar les properes eleccions de mig mandat perquè, si no, em faran un impeachment”, va dir amb posat seriós.

L’home més poderós de la Terra aconsegueix marcar cada dia l’agenda dels governs i els mitjans d’arreu del món depenent del país que li plagui conquerir o els negocis que vulgui expandir. Si s’encaterina d’un premi Nobel per la pau, la mateixa guanyadora l’hi fa arribar emmarcat, amb una genuflexió i per la porta de servei. I, no obstant, Trump està intranquil i espantat. La seva popularitat no remunta, els republicans han perdut a Miami i Nova York i les enquestes indiquen que també perdran les eleccions decisives del novembre. Així que, per què no qüestionar – les o intentar evitar – les?

Fa temps que Trump flirteja amb la idea d’abolir les eleccions. Fa pocs dies, en una entrevista a Reuters, va dir: “Quan guanyes la presidència no vols eleccions a mig mandat. Quan hi penses, veus que ni tan sols hauríem de fer unes eleccions.” Interrogada pels periodistes, la portaveu de la Casa Blanca va minimitzar el comentari, dient que era broma. El cert és que fa temps que el magnat i el seu entorn intenten normalitzar la idea de suprimir el vot. Durant la darrera campanya Trump va dir diversos cops: “Voteu – me i arreglaré les coses perquè no calgui tornar a votar més!”

I com es podria fer, això? El 18 d’agost, durant una trobada amb Zelenski a la Casa Blanca, Trump va donar algunes pistes. “Així dius que durant la guerra no es poden fer eleccions?”, va etzibar a l’ucraïnès. “O sigui, si d’aquí a tres anys i mig estiguéssim en guerra, no hi hauria més eleccions? Ah, doncs això és fantàstic”, va afegir – hi, cofoi. De moment, després de fomentar el caos i la violència a les ciutats demòcrates, ja ha amenaçat d’aplicar la llei d’insurrecció, que permetria declarar la llei marcial i suspendre les eleccions.

Els gurus de l’elit tecnoreaccionària que han apadrinat Trump, com Peter Thiel, reconeixen sense pudor que la democràcia és un destorb per maximitzar beneficis. I és que, tot i que Trump presumeix de fer el que vulgui com un dictador, en realitat segueix les pautes dels qui li paguen la festa: cal tenir clar que el seu autoritarisme és, també, un projecte econòmic.