Des del naufragi de la seva candidata a la Casa Blanca Kamala Harris, ara fa poc més d’un any, el Partit Demòcrata dels EUA no dona senyals de vida més enllà del triomf del flamant alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, considerat un outsider dins de la formació. És veritat que hi ha hagut oposició visible a la nova administració per part d’universitats, quan han vist la seva llibertat atacada; o d’activistes, contra la persecució salvatge d’immigrants, o de jutges que han gosat bloquejar algunes de les decisions presidencials més polèmiques. L’últim a desafiar la tirania de Trump és Jerome Powell, cap de la Reserva Federal. El magnat l’ha assetjat i humiliat públicament per forçar la Fed a orientar la política monetària d’acord amb els seus interessos polítics. Powell s’ha mantingut ferm en la independència del banc central i ara el Departament de Justícia li ha obert una investigació penal per un suposat sobrecost de les obres de reforma de la seu de la institució. El mandat de Powell acaba aviat i la seva resistència acabarà en no res. Però no deixen de ser indicatius els senyals d’oposició dins del mateix establishment. El que queda per saber és quan trigarà a articular – se un autèntic front de rebuig al president?