Fins ara les sigles ICE i el seu significat –Servei d’Immigració i Control de Duanes– eren pràcticament desconeguts més enllà de les fronteres dels EUA. Ara ens comencen a ser tristament familiars i el temor és que una força paramilitar com aquesta pugui acabar essent també exportable en altres països, fins i tot europeus. En el seu afany de complir la promesa electoral d’expulsar un milió d’immigrants en situació irregular, independentment dels anys que faci que són al país i de l’arrelament que hi hagin fet, el president Donald Trump ha duplicat els efectius d’aquesta força de xoc fins als 22.000 agents actuals, i per aconseguir – ho ha rebaixat els nivells d’exigència i entrenament dels aspirants que hi accedeixen. “Si vols treballar amb nosaltres, tingues present que no et cal títol universitari”, era una de les proclames que encapçalaven la campanya de reclutament. El resultat és una successió de detencions abusives i l’ús innecessari de la força contra els immigrants i també contra la ciutadania que protesta, que ha culminat amb la mort a trets d’una dona a Minneapolis durant una de les polèmiques batudes. I ahir, una altra persona ferida de bala, en una cama. Els fets han desencadenat una onada de manifestacions arreu del país i de rebuig contra la presència de l’ICE, fins al punt que una enquesta elaborada per YouGov i ‘The Economist’ conclou que el 46% dels estatunidencs donarien suport a l’abolició d’aquest servei duaner. És la primera vegada que un sondeig demoscòpic decanta així la balança. Trump no es troba precisament entre aquests sectors crítics, és clar. Ha donat carta blanca als polèmics agents armats i està pressionant la justícia perquè ni tan sols s’obri una investigació com cal de l’assassinat de Minneapolis. Com a resultat d’això, sis fiscals federals han presentat la dimissió, deixant clar que la separació de poders, un dels pilars fonamentals de qualsevol democràcia, no és una línia vermella per al president. Tampoc preocupa gens ni mica a Trump l’ús de la violència, ja sigui contra suposats enemics exteriors, ja sigui contra la població del seu país que manifesti posicions polítiques contràries a la seva. Una situació que escandalitza i atemoreix a parts iguals.