Al’entorn del padró es generen polèmiques sistemàtiques perquè no s’aplica de forma similar en tots els municipis. La normativa és prou genèrica perquè s’apliqui variablement en funció del color polític del govern municipal i del rigor o la laxitud dels funcionaris responsables. La problemàtica s’agreuja per la inaccessibilitat a l’habitatge per a tothom i, en particular, per la manca de sostre públic d’emergència per als sensellar, repartit pel país.

Però es parla molt d’això i no s’aborda el fet que l’empadronament afecta la majoria de la gent, amb DNI o immigrant regular, que passa a residir en una nova localitat. L’any 2023, segons l’Idescat, es van registrar 274.142 canvis de residència dins de Catalunya. Llavors, com està demostrat, si el primer nivell d’identificació possible i més eficient d’una persona amb una comunitat és el municipal; si, a més, l’empadronament per a un immigrant regular o no, expat o no, és la primera porta cap a una futura ciutadania o residència definitiva, perquè l’acte de figurar al padró es gestiona com un simple tràmit administratiu? No és gens coherent que les administracions locals i catalanes es limitin a validar un document registral i no aprofitin el moment per oferir una acollida completa al municipi.

Una acollida com cal, hauria de comportar la informació als nous residents de tots els drets i tots els deures que comporta la nova residència. La informació escrita sobre les ordenances municipals; les normes de convivència, soroll, neteja, ús de l’espai públic, tinença d’animals. I utilitzar la mediació, la vigilància i les sancions quan calgui. Caldria, amb suport de Generalitat, ampliar també la informació sobre drets i deures constitucionals i estatutaris. La sanitat, l’educació, les prestacions socials, com accedir – hi, com fer – ho responsablement. Els drets d’igualtat entre persones, la laïcitat que s’oposa a la interferència de la religió sobre el marc democràtic, l’oficialitat del català que comporta l’obligació del seu ús en retolacions de comerços i en l’atenció al client….. El simple empadronament ja hauria de comportar aquests recordatoris sobre regles de joc locals i supralocals. I una trobada presencial periòdica amb els nous empadronats per part de les autoritats locals.

Però l’empadronament només és un primer moment. N’hi ha un altre d’important, per als extracomunitaris, previ a iniciar els tràmits, sigui per la residència permanent o per la nacionalitat: l’accés a l’informe d’arrelament. A l’Estat espanyol s’indica que cal garantir la integració a la societat espanyola, superant els exàmens CCSE (coneixements constitucionals i socioculturals) i DELE A2 (llengua). A tot Europa l’escalonament cap a la integració implica: la competència en la llengua parlada, el dret i l’obligació de formació per al treball, l’educació per als fills i per als pares, el coneixement i reconeixement del règim d’igualtat de drets, l’assumpció de la convivència democràtica i intercultural en un entorn laic. És en aquest trajecte que va de l’empadronament a l’informe d’arrelament que ajuntaments i societat civil haurien de col·laborar a l’hora de facilitar contactes amb les xarxes d’entitats culturals i esportives del barri o del poble incentivar – hi la participació.

El certificat o informe d’arrelament
que pot donar pas als tràmits de residència o de nacionalitat és lliurat per l’ajuntament o/i per la comunitat autònoma. Un cop més, l’accés a aquest informe es pot fer lax, com un tràmit més, o bé donant – hi la importància que té. Tots els residents que han complert els requisits que es demanen es mereixen alguna cosa més que la recepció d’un trist paper burocràtic. Seria lògic que les autoritats locals i representants del món associatiu celebressin, també, en un acte públic, aquest nou pas en la incorporació a la comunitat local i nacional.

La primera identificació local, i la posterior nacional desitjada ha de basar – se en coneixement dels drets i dels deures, però també en l’estímul de la comprensió i estimació del territori d’acollida i el respecte de la societat d’acollida cap als nouvinguts. Cal obtenir aquesta identificació, que serà el garant d’un increment del civisme i de la cohesió sociocultural, que són la base de la democràcia de qualitat i de la nació. No sé què en pensen l’associació i la federació de municipis de Catalunya.