Podem imaginar un món on quedi clar que això no va de democràcia, drets humans, ni sobiranies? I molt menys encara de respecte per la legalitat internacional o per la moralitat? Ni tampoc de consum de recursos naturals segons les necessitats reals de cadascú o d’una gestió sostenible d’aquests? No cal imaginar – ho. Gràcies, sheriff Trump, per fer – nos veure de forma clara on som.

Ara ja sabem que això va de qui és el sheriff del món. Escollit només entre uns 350 milions d’habitants –en un món on n’hi ha més de 8.000 milions–, està convençut que, malgrat aquesta limitada legitimitat, ell és la llei mundial. Visió messiànica. I també prepotència de la primera potència mundial. Però pot desenfundar el seu revòlver quan i com cregui oportú. I, allò millor, disparar a milers de quilòmetres de les seves fronteres terrestres i marítimes, imposar tuteles, o segrestar presidents i vaixells. Imperialisme desfermat. I amb morts. És l’avantatge de ser el president d’un país especialitzat a aconseguir que la resta mirin cap a un altre costat o, directament, s’agenollin i li facin reverència, quan decideix aniquilar o subordinar allò que té al davant si no li sembla bé. I canviar això ara és molt difícil.

Un bon sheriff ha de posar ordre davant el descontrol. I Trump ho està fent. S’ha adonat que la Globalització on els EUA eren els amos i senyors va saltar pels aires el febrer de 2022. Moscou i Pequín començaven a no deixar – li guanyar algunes partides. I el sheriff ha reaccionat. Avantatges de disposar de l’armament més desenvolupat tecnològicament, la millor preparació tècnica dels seus homes i, també, la manca d’escrúpols per utilitzar – ho on i quan calgui. I, per si quedés algun serrell, dret de veto a l’ONU. La pregunta és òbvia: li cal respectar el dret internacional o qualsevol regla de joc a nivell mundial?

Davant els negocis petroliers de Caracas amb Pequín –i Moscou, en menor mesura– i el pes creixent de la Xina a Amèrica Llatina, acció de combat. Maduro i la seva dona segrestats, amb un centenar de morts inclosos que sembla que no comptin. Ni James Bond hauria executat millor el segrest. Llevat que alguns cercles propers a Maduro l’hagin traït o ell mateix hagi acceptat una detenció final pactada perquè no tenia més remei.

En qualsevol cas, la humiliació de les imatges posteriors al seu segrest, i ara també de la presidenta Delcy Rodríguez venent el petroli com, quan i al preu que vol Trump –inclosa la complicitat dels grans magnats petroliers mundials reunits a la Casa Blanca–, visualitza el vassallatge en què ha entrat el conjunt d’Amèrica Llatina. Només el Canadà, germans de sang en bona mesura, que ocupen un espai perimetral al continent i pràcticament no tenen interès per Amèrica Llatina, estan salvats. La resta ja saben què hi haurà d’ara endavant.

I resolt això, la nineta dels ulls és una gèlida i escassament poblada illa de menys de 60.000 habitants. Perquè Trump sap que davant el canvi climàtic, que nega públicament, cal redefinir el tipus i ús dels recursos naturals, la gestió de l’esgotament dels recursos fòssils i un món on la tecnologia cada vegada és més determinant. Sigui Amèrica o no sigui Amèrica.

El procés de desgel, o en la seva derivada de reducció de temperatures límit, permetrà accedir a una gran bossa de petroli a Groenlàndia. Com a Veneçuela. O a Nigèria, on –no ho oblidem– el sheriff també va posar la seva pau al final de 2025. També hi ha gas, urani i unes terres rares de les quals la Xina controla prop del 80% dels jaciments a escala mundial. Disposa d’aigua dolça en abundància –com Veneçuela–, absolutament clau davant els creixents episodis de sequera mundial i imprescindible per al funcionament de la IA. Qui no voldria tot això, si disposa de la tecnologia d’elit per explotar – ho, el xantatge de les armes –nuclears incloses– i, alhora, no tindrà miraments amb els indígenes inuits –com tampoc en va tenir el govern danès–, ni amb la gestió ambiental? Però més important encara. El desgel parcial de l’oceà Glacial Àrtic està obrint, i obrirà, noves rutes comercials. Rússia controla al voltant del 50% de l’Àrtic. I la Xina va de la mà de Moscou en molts episodis. Per tant, Groenlàndia és absolutament vital per a la Nova Globalització nascuda el 2022, que va de la mà de la consolidació del canvi climàtic. Trump i el trumpisme no han embogit. No són només imperialistes recalcitrants que tornen Amèrica Llatina al segle XIX. Saben molt bé que el control dels mars, en ple desgel, és fins i tot més important que el del petroli. I per això han posat en dansa els pirates del segle XXI. Això sí, van amb helicòpters, tenen una preparació tècnica exquisida, un armament de primer nivell i ja hem vist que també saben actuar fora de les costes llatinoamericanes.

Futur per a Groenlàndia? Sentenciat. I més encara si tenim present que pot generar un augment de l’extensió territorial dels EUA o, com a succedani, un estat lliure associat. I més encara si amb qui ha d’enfrontar – se encara no sap on és. Perquè Brussel·les ha cregut que amb una pretesa superioritat moral del seu sistema i valors polítics podria incidir en la gestió del món i influir en el seu soci preferencial, que en teoria compartia els mateixos valors. Ni una cosa ni l’altra. A més, ha comès la greu errada de delegar en tercers la defensa militar del seu territori. Comprensible en un món de Guerra Freda, però no després de 1991. I més erroni encara pensar que l’OTAN és clau per als EUA en un món on Europa ja no és l’epicentre de poder polític mundial, ni dels recursos naturals. Sacrificar l’OTAN fins i tot podria ser un alleugeriment per a Trump en termes de despesa. I més quan sap que la UE no té alternatives per buscar aliats.

Humiliar adversaris i aliats –com també va passar amb Zelenski al Despatx Oval– és la millor prova de portar l’estrella de sheriff. I Trump sap que encara que humiliï Dinamarca i el conjunt de la UE, i trenqui l’OTAN, Brussel·les no mirarà cap a les dues úniques alternatives que en certa mesura ponderen Trump. D’això se’n diu un carreró sense sortida.

A la UE li seria més eficient recordar a Trump que també té armament nuclear, bases navals més enllà d’Europa, i que podrien fer germanor amb altres potències nuclears. A Putin i Xi Jinping els ha anat força bé així. De fet, si no fos per ells dos, el sheriff ja no tindria ningú amb qui fer un duel i, per tant, màniga encara més ampla. Ells no volen anar al duel. Saben que possiblement perdrien. Però Trump tampoc vol anar – hi, perquè sap que té alguna opció de no guanyar. Però si el fa, tenim davant la Tercera Guerra Mundial. I serà nuclear.