Renee Nicole Good, una ciutadana nord – americana de 37 anys, poeta i mare de tres fills, va morir dimecres en un carrer de la ciutat de Minneapolis pels trets a boca de canó d’un agent del Servei d’ Immigració i Control de Duanes ( ICE). Els fets van passar en el marc d’una protesta contra la repressió que pateixen els im­migrants i en què la víctima participava com a observadora i no era l’objectiu de la intervenció contra persones indocu­mentades.

Tant l’alcalde de Minneapolis com el governador de Minnesota –que ha declarat l’estat d’emergència i ha emès una ordre per preparar la Guàrdia Nacional– i el fiscal general de l’ Estat, tots ells demòcrates, han tingut paraules molt dures pel succés. Han criticat la decisió del president Trump d’enviar uns dos mil agents de l’ ICE a l’àrea metropolitana de Minneapolis, enmig d’una campanya de fustigació contra la comunitat somali, acusant – los de causar el terror. L’alcalde, Jacob Frey, va demanar textualment a l’ICE que “tregui la seva merda” de la ciutat.

Al contrari, tant Trump com la secretària del Departament de Seguretat Nacional, Kristi Noem, han parlat d’un cas de defensa pròpia per part de l’agent en sentir – se atacat i témer ser atropellat. Noem va qualificar la víctima d’“agitadora” i va dir que es tractava d’un “acte de terrorisme domèstic”. El vídeo que va captar l’acció deixa clar que la dona no va amenaçar ningú, no anava armada i tot indica que només volia sortir del lloc quan el seu vehicle havia quedat creuat en un carrer.

Es dona la circumstància que l’escena del tiroteig està a menys de dos quilòmetres del lloc on l’afroamericà George Floyd va morir ofegat sota el genoll d’un oficial de policia de la ciutat el 2020, cosa que va provocar protestes mundials contra el racisme i va desencadenar la rebel·lió més important per la justícia racial als Estats Units des del Moviment pels Drets Civils, amb la campanya Black lives matter .

Ahir la tensió i la indignació van augmentar a Minneapolis, on es van cancel·lar les classes i hi va haver algun xoc entre manifestants i la policia davant un edifici federal. També hi va haver protestes a moltes ciutats dels EUA, en les quals es va condemnar el tiroteig i es va exigir a l’ ICE que es retiri de les urbs on està desplegat, la gran majoria governades per polítics demòcrates, que fa setmanes que adverteixen que les operacions perilloses i sensacionalistes de l’ Administració Trump són una amenaça per a la seguretat pública de les seves ciutats.

El president dels Estats Units ha convertit l’ ICE en l’ariet de la seva croada migratòria i en el seu cos policial nacional. Emmascarats i armats, entren violentament en veïnats de les principals ciutats del país per detenir i fer desaparèixer immigrants en situació irregular. Una demostració de força per terroritzar els més vulnerables de la societat. Trump ha potenciat fins a tal punt l’ ICE que, des d’aquest mes, el seu pressupost anual ha passat de 10.000 milions de dòlars a 37.500 milions. La impunitat amb què aquests agents actuen ha provocat les protestes de les organitzacions de drets humans, que acusen Trump de crear una força policial paramilitar no sotmesa a la rendició de comptes i utilitzada amb finalitats partidistes. Els agents de l’ ICE han fet desenes de milers d’arrestos com a part del que l’ Administració qualifica d’ofensiva contra el crim i els immigrants que van entrar il·legalment al país. Només els últims quatre mesos, agents d’immigració han disparat almenys a nou persones en cinc estats i a Washington DC. Tots els atacats a trets, com la dona assassinada dimecres, ho van ser mentre eren dins dels seus vehicles.

Trump desplega l’ ICE per fer batudes i detencions basades en el perfil racial per tal d’augmentar el nombre d’arrestos d’immigrants i expulsions, que els tribunals ratifiquen de manera expedita pràcticament sempre, sense que calgui un judici i vulnerant de manera sistemàtica el procés degut. S’acusa l’ICE d’operar generalment amb falta de transparència i perseguir persones per motius polítics. Aquestes crítiques es deriven de pràctiques específiques, com agents emmascarats i no identificats que condueixen vehicles sense distintius i s’emporten persones dels carrers, en el que es podria descriure com segrestos.

El que ha passat a Minneapolis és un altre punt àlgid en la divisió interna d’un país polaritzat on els partidaris de Trump donen suport amb entusiasme a la seva política migratòria i els detractors del president afirmen que l’ ICE s’ha convertit en el símbol més cruel i despietat de l’autoritarisme trumpista.