El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que no hi haurà eleccions a Veneçuela a curt termini després de la incursió en la qual forces especials nord – americanes van segrestar el president veneçolà, Nicolás Maduro, i se’l van endur als EUA. En canvi, la seva administració tutelarà el país caribeny, mentre reconstrueix el sector petrolier, la qual cosa trigarà temps, segons ha dit l’inquilí de la Casa Blanca. En una entrevista a la cadena de televisió NBC, Trump ha donat més detalls sobre com pensa gestionar el país sud – americà. Un grup d’assessors de seguretat nacional coordinarà la gestió a Veneçuela durant aquest període, segons ha dit, i ha assenyalat el vicepresident JD Vance i els secretaris d’Estat, Marco Rubio, i de Defensa, Pete Hegseth, així com el seu assessor Stephen Miller, com a parts destacades d’un grup. Però ha contestat amb un clar “jo” a la pregunta sobre qui és el responsable últim de la gestió nord – americana al país caribeny, segons recull l’agència Efe. “Primer hem d’arreglar el país. No es poden celebrar eleccions. És impossible que la gent pugui votar”, ha indicat el president magnat, que, de moment, ha acceptat de tractar amb Delcy Rodríguez, que ostentava la vicepresidenta de Veneçuela sota el mandat de Maduro i que dilluns va assumir en funcions la presidència del país sud – americà. Trump també ha indicat que la indústria petroliera nord – americana podria posar “en marxa” operacions de gran magnitud en 18 mesos. “S’haurà de gastar una gran quantitat de diners, i les companyies petrolieres ho faran, i després rebran un reemborsament de nosaltres o dels ingressos”, ha explicat el president magnat. “Els anirà molt bé, i al país li anirà molt bé”, hi ha afegit.

La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha avisat que si Washington s’annexiona Groenlàndia per la força, serà el final de l’Aliança Atlàntica. “Si un país de l’OTAN ataca un altre país de l’OTAN, tot s’acabarà. Inclosa la nostra OTAN i, en conseqüència, la seguretat que ha proporcionat des del final de la Segona Guerra Mundial. Frederiksen ho ha dit en una entrevista televisiva amb la cadena TV2, després que el president dels Estats Units, Donald Trump, insistís que els Estats Units “necessiten” Groenlàndia, que és un territori danès, per motius de seguretat.

La mandatària danesa ha reaccionat advertint: “No acceptarem una situació en la qual Groenlàndia i nosaltres siguem amenaçats d’aquesta manera.” En aquest sentit, ha dit que no està “nerviosa” però que tampoc és “ingènua” sobre la possibilitat que Trump actuï per imposar els seus interessos. Frederiksen ha fet una crida a respectar les fronteres existents. “Crec en la democràcia i en l’ordre internacional, basat en normes”, ha subratllat.

La vicepresidenta executiva de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha jurat el càrrec aquest dilluns com a presidenta encarregada del país, en absència de Nicolás Maduro. El president veneçolà va ser capturat dissabte passat, 3 de gener, per forces especials dels Estats Units a Caracas, i el Tribunal Suprem de Justícia veneçolà va ordenar que Rodríguez, com a vicepresidenta, assumís la presidència de manera interina.

La fins ara número 2 ha pres formalment possessió del càrrec en un acte a l’Assemblea Nacional amb el president de la cambra, el diputat chavista Jorge Rodríguez, que ha estat reelegit també avui. L’ara presidenta encarregada ha assegurat que presta el jurament “amb dolor pel sofriment que s’ha causat al poble veneçolà després d’una agressió militar il·legítima” contra la seva pàtria. A més, ha acusat els Estats Units de tenir “dos herois com a ostatges”, amb referència a Maduro i la seva dona, Cilia Flores, que avui han comparegut davant un tribunal de Nova York acusats de narcoterrorisme i tràfic de drogues. Rodríguez ha afirmat que accepta el càrrec per “l’estabilitat i la pau de la nació”. Rodríguez hi ha afegit que no descansarà “ni un minut” per garantir “la pau de la república” i “la tranquil·litat econòmica i social” dels veneçolans.

El president deposat de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la seva dona, Cilia Flores, s’han declarat aquest dilluns innocents de tots els càrrecs dels quals els acusen en la seva primera compareixença davant el tribunal federal del Districte Sud Nova York (Estats Units).

“No soc culpable, soc un home decent, segueixo sent el president del meu país”, ha dit Maduro quan al jutge li ha preguntat com es declarava pels quatre càrrecs que li imputen, entre es quals, els de conspiració per al narcoterrorisme i tràfic de drogues. A la mateixa pregunta, Flores ha dit també que es declara “no culpable, completament innocent”. “Soc la primera dama de la República de Veneçuela”, hi ha afegit.

Maduro, que ha parlat en castellà amb un intèrpret, ha denunciat que ha estat capturat a la seva casa de Caracas i s’ha definit com “un presoner de guerra”. Però, mentre parlava, el president del tribunal, Alvin K. Hellerstein, l’ha interromput. “Ja hi haurà temps i lloc perquè arribem a això”, li ha dit. El jutge ha fixat la pròxima audiència dels dos detinguts pel 17 de març.

Les Nacions Unides (ONU) han fet una crida aquest dilluns a respectar el dret internacional després de l’operació militar dels Estats Units a Veneçuela. En una intervenció en nom del secretari general de l’organització, António Guterres, la secretària general adjunta de l’ONU, Rosemary A. DiCarlo, ha recordat que la Carta de les Nacions Unides “prohibeix l’ús de la força contra la integritat territorial dels Estats”. I, segons ella, l’acció nord – americana del 3 de gener, que va acabar amb la captura del president veneçolà, Nicolás Maduro, no va respectar el dret internacional.

En la seva intervenció en la reunió d’emergència del Consell de Seguretat, convocada amb motiu de la crisi veneçolana, la número 2 de Guterres ha afirmat que la situació és “greu” i pot establir un precedent en com es condueixen les relacions entre els Estats. En aquest sentit, ha subratllat que “el manteniment de la pau i la seguretat internacionals depèn del compromís continu de tots els Estats membres d’adherir – se a totes les disposicions de la Carta” de l’ONU.

D’altra banda, ha fet una crida a tots els actors veneçolans a iniciar un “diàleg democràtic i inclusiu” que respecti els drets humans i la voluntat sobirana del poble. DiCarlo ha insistit en la necessitat d’evitar una “conflagració més àmplia i destructiva” i ha assegurat que l’ONU està disposada a donar suport a tots els esforços que busquin una sortida pacífica basada en el dret internacional per al poble veneçolà.

L’ambaixador dels EUA a l’ONU, Mike Waltz, ha defensat que l’operació militar nord – americana a Veneçuela va ser legal i selectiva contra dos “narcoterroristes” fugitius de la justícia nord – americana. A més, Waltz ha al·legat que Maduro no és un cap d’estat legítim i ha recordat que més de 50 països, inclosos els de la Unió Europea, van rebutjar el resultat de les eleccions veneçolanes del 2024 per manca de transparència.

El segrest del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la voluntat de Donald Trump de jutjar – lo i dirigir el futur de Veneçuela ha suposat un trasbals per a la geopolítica de l’Amèrica Llatina, que s’ha polaritzat respecte a aquesta situació. A conseqüència de la seva detenció, el Tribunal Suprem de Justícia veneçolà ha ordenat que la vicepresidenta executiva, Delcy Rodríguez, assumeixi la presidència de manera interina i es converteixi, per tant, en la primera presidenta del país.

El Brasil ja ha reconegut Rodríguez com a líder de Veneçuela en absència de Maduro, mentre que el Panamà ha anunciat que no ho farà. Els Estats Units volen una transició controlada i han obert canals de comunicació amb Rodríguez. En canvi, Trump ha rebutjat que l’oposició liderada per María Corina Machado assumeixi el poder i ha descartat Edmundo González Urrutia com a opció immediata.

Diversos governs conservadors de la regió, com els de l’Argentina (Javier Milei) i l’Equador (Daniel Noboa), així com el president francès, Emmanuel Macron, han expressat suport a González Urrutia com a figura per a una transició democràtica. Per contra, Colòmbia, amb Gustavo Petro al capdavant, ha condemnat durament la intervenció nord – americana i ha convocat una reunió de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys. Mèxic, presidit per Claudia Sheinbaum, també ha criticat l’operació i prepara un pronunciament regional conjunt.

En vista de l’escalada de tensions, el Consell de Seguretat de l’ONU es reunirà d’urgència dilluns per debatre l’operació militar dels Estats Units, mentre que l’Organització dels Estats Americans ha fet una crida a evitar una escalada més gran i a buscar una sortida pacífica.

En altres punts del món, la Xina ha demanat que els EUA alliberin de manera immediata Maduro i la Unió Africana ha demanat que es respecti el dret internacional, mentre que Amnistia Internacional assenyala que l’operació de Trump “molt probablement és una violació” del dret internacional i genera “greus preocupacions sobre els drets humans de la població veneçolana”.

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, es troba detingut al centre penitenciari federal de Brooklyn, a Nova York, després de ser capturat pels Estats Units a Caracas en una operació anomenada Resolució Absoluta, que ha dividit la comunitat internacional pels dubtes sobre la seva legalitat. Traslladat sota un fort dispositiu de seguretat, Maduro ha arribat emmanillat i desitjant “bona nit i bon any” als presents. S’enfrontarà a càrrecs de narcoterrorisme, conspiració per importació de cocaïna i delictes relacionats amb armes i està previst que demà comparegui davant un jutge federal a Manhattan. Arran de la seva detenció, el Tribunal Suprem de Justícia veneçolà ha ordenat que la vicepresidenta executiva, Delcy Rodríguez, assumeixi la presidència per garantir la continuïtat institucional. Es converteix així en la primera dona a encapçalar l’executiu del país. Rodríguez ha reiterat la seva disposició a dialogar amb Washington. La detenció de Maduro ha obert incògnites sobre una possible transició política, ja que el president nord – americà, Donald Trump, s’ha mostrat decidit a dirigir el rumb del país, un dels que tenen una reserva de petroli més important.

La vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha denunciat que desconeix on són el president Nicolás Maduro i la seva dona i diputada Cilia Flores, després que els Estats Units hagin atacat aquesta matinada Veneçuela i hagin anunciat la captura de tots dos. En una intervenció telefònica a la televisió estatal, Rodríguez ha exigit al govern nord – americà una prova de vida del president veneçolà. Rodríguez també ha informat de la mort de militars i civils com a conseqüència dels atacs, que, segons el govern veneçolà, han tingut lloc a Caracas i als estats de Miranda, Aragua i La Guaira.

Rodríguez ha condemnat el que ha qualificat d’“agressió brutal” contra el poble veneçolà i ha assegurat que hi ha víctimes innocents entre la població civil, a més de membres de les forces armades. De la seva banda, el fiscal general de Veneçuela, Tarek William Saab, també ha aparegut a la televisió per denunciar el “segrest” del president Nicolás Maduro i ha fet una crida a les Nacions Unides perquè es pronunciïn sobre l’atac dels Estats Units, qüestionant el silenci dels organismes internacionals de drets humans.

La captura de Nicolás Maduro en un atac a gran escala contra Veneçuela per part dels Estats Units és la primera intervenció militar de Washington a l’Amèrica Llatina aquest segle, però la sisena dels darrers 75 anys. Encara no se sap el nombre de víctimes mortals entre militars i entre la població civil de l’atac contra Veneçuela, però sí que és un estat més per afegir a la llista d’intervencions nord – americanes a l’Amèrica Llatina. El primer gran precedent d’aquestes actuacions en els darrers 75 anys es remunta a l’any 1961 amb la invasió de la badia de Cochinos a Cuba, on exiliats entrenats per la CIA van intentar enderrocar Fidel Castro sense èxit. Posteriorment, l’any 1965, els Estats Units van enviar 20.000 infants de marina a la República Dominicana per evitar la formació d’un govern comunista després de la caiguda de Juan Bosch. Dècades més tard, l’any 1983, l’operació Fúria Urgent va suposar la invasió de l’illa de Grenada per deposar un règim militar d’influència comunista que havien executat el seu propi cap de govern i diversos ministres. L’any 1989, sota el nom d’operació Causa Justa, 26.000 soldats van entrar a Panamà per desmantellar l’exèrcit local i capturar el dictador Manuel Antonio Noriega, també sota l’acusació de tràfic de drogues. Finalment, l’historial d’intervencions inclou dues missions a Haití: la primera l’any 1994, per restaurar el president democràtic Jean – Bertrand Aristide després d’un cop militar, i la segona l’any 2004, quan els militars nord – americans van tornar a desplegar – se a l’illa en el marc d’una coalició internacional autoritzada per les Nacions Unides a causa d’una revolta armada.

La fiscal general dels Estats Units, Pamela Bondi, ha anunciat que el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la seva dona i diputada veneçolana, Cilia Flores, seran processats en un tribunal de Nova York per conspiració narcoterrorista. En un missatge a X, la fiscal general ha explicat que, a més, també se’ls imputa delictes de conspiració per la importació de cocaïna, de possessió de metralladores i dispositius destructius i de conspiració per utilitzar – los contra els Estats Units. “Ben aviat s’enfrontaran a la ira de la justícia nord – americana i en un jutjat nord – americà”, ha remarcat la fiscal.

El president Donald Trump ha explicat en una entrevista a Fox News que Madura es troba en un buc de guerra dels Estats Units i que properament el duran a Nova York per jutjar – lo. Trump ha justificat l’operació perquè Veneçuela vivia “en una dictadura o pitjor” i la Casa Blanca estudia ara com procedir en el país, perquè no vol un règim continuista.

De la seva banda, la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha denunciat que desconeix on són Maduro i la primera dama, després que els Estats Units hagin atacat aquesta matinada Veneçuela i hagin anunciat la captura de tots dos. En una intervenció telefònica a la televisió estatal, Rodríguez ha exigit al govern nord – americà una prova de vida del president veneçolà. Rodríguez també ha informat de la mort de militars i civils com a conseqüència dels atacs, que, segons el govern veneçolà, han tingut lloc a Caracas i als estats de Miranda, Aragua i La Guaira.

Rodríguez ha condemnat el que ha qualificat d’“agressió brutal” contra el poble veneçolà i ha assegurat que hi ha víctimes innocents entre la població civil, a més de membres de les forces armades. De la seva banda, els Estats Units no han patit cap baixa, segons ha explicat Donald Trump en una breu conversa amb el New York Times. El president nord – americà té previst fer una conferència de premsa a partir de les cinc de la tarda, hora catalana.

L’atac aeri dels Estats Units contra diversos objectius a Veneçuela que, segons Washington, ha acabat amb la captura del president Nicolás Maduro, ha dividit la comunitat internacional. Mentre que fonts del Ministeri d’Exteriors rus han condemnat “l’agressió militar” i han reclamat una desescalada basada en el diàleg, el president de l’Argentina, Javier Milei, ha celebrat la captura de Maduro amb un missatge clar que mostra la seva proximitat a Trump: “La libertad avanza. Viva la libertad, carajo.” De la seva banda, el president de Colòmbia, Gustavo Petro, ha demanat una reunió “immediata” de l’Organització dels Estats Americans i de l’ONU i ha reforçat la presència militar a les seves fronteres. Colòmbia, justament, és un altre estat que Trump ha situat en el seu punt de mira. De la seva banda, el canceller de Cuba, Bruno Rodríguez, ha denunciat “l’atac criminal” i ha exigit una reacció urgent de la comunitat internacional. A Europa, l’Estat espanyol s’ha ofert com a mitjancer per rebaixar la tensió i diferents estats asseguren que segueixen de prop la situació, però no hi ha encara una valoració en l’àmbit comunitari.

Aquest atac és la primera intervenció dels Estats Units a l’Amèrica Llatina d’aquest segle, però la sisena dels darrers 75 anys. Entre les més destacades hi ha la invasió de la badia de Cochinos a Cuba el 1961, amb l’objectiu frustrat d’enderrocar Fidel Castro; la invasió de Panamà el 1989 per capturar el dictador Manuel Antonio Noriega, acusat de narcotràfic, i el desplegament de forces a Haití el 1994 per facilitar el retorn del president Jean – Bertrand Aristide.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que el seu país ha dut a terme amb èxit un atac a gran escala contra Veneçuela i el seu líder, el president Nicolás Maduro, que, segons ha afirmat a la seva xarxa social, ha estat capturat juntament amb la seva dona i traslladat fora del país. El govern veneçolà havia denunciat atacs nord – americans tant en localitats civils com militars en diversos estats i a la capital, Caracas.

Segons diferents mitjans nord – americans, l’operació militar nocturna ha implicat un ampli desplegament d’helicòpters Chinook i altres actius de les forces especials per capturar el president veneçolà, que hauria estat extret del país per una unitat de la tropa d’elit Delta Force en una d’aquestes aeronaus. De moment no es coneix la ubicació actual de Maduro i la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha demanat als Estats Units una “prova de vida”.

Diversos senadors demòcrates han condemnat els atacs aeris ordenats per Trump i han advertit que no existeix cap raó per iniciar una guerra amb el país llatinoamericà. La Casa Blanca i el Pentàgon no s’han pronunciat oficialment sobre l’operació, tot i que mitjans com ara CBS i Fox News han confirmat que Trump va ordenar els atacs fa dies, segons fonts oficials nord – americanes. L’administració defensa que el desplegament militar respon a una guerra contra grups narcotraficants declarats terroristes i sosté que Maduro és el líder d’un narcoestat, malgrat que la Constitució dels Estats Units atorga al Congrés la potestat de declarar la guerra.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat durant la nit atacs contra diversos objectius dins del territori de Veneçuela, inclosos punts d’interès militar, en una escalada de la pressió contra el règim de Nicolás Maduro. Fonts de l’Administració nord – americana han confirmat a mitjans dels EUA l’ordre de la Casa Blanca poc després que es registressin explosions i sobrevols d’avions a les primeres hores de la matinada de dissabte, especialment a l’àrea de Caracas.

Segons aquestes informacions, els bombardejos s’haurien concentrat en diversos punts estratègics, amb especial atenció a la zona costanera de La Guaira, prop de l’aeroport internacional de Maiquetía, així com en altres possibles objectius militars clau. Tot i que inicialment alguns mitjans només indicaven que Washington estava al corrent de les detonacions, posteriorment es va confirmar que es tractava d’operacions ordenades des de la Casa Blanca.

El Govern veneçolà ha denunciat una “gravíssima agressió militar” dels Estats Units tant en localitats civils com militars dels estats de Miranda, Aragua i La Guaira, així com a la capital, Caracas. Les autoritats han ordenat el desplegament del comandament per a la defensa integral de la nació i el president Nicolás Maduro ha declarat l’estat d’emergència a tot el país, després de les explosions registrades durant la matinada.

A Caracas, s’han constatat incendis i danys al tancat de la Base Aèria Generalísimo Francisco de Miranda, coneguda com La Carlota, així com destrosses a l’autopista adjacent i presència de militars a la zona. En paral·lel, el president de Colòmbia, Gustavo Petro, ha expressat la seva profunda preocupació per l’escalada de tensió a la regió, mentre a les xarxes socials circulaven imatges d’explosions en diversos punts de la capital i en altres instal·lacions militars del país.

Incertesa a Veneçuela. Poc abans de les dues de la matinada (les set del matí hora catalana) s’han sentit almenys set explosions a Caracas i avions sobrevolant a baixa altitud. La zona sud de la capital del país s’ha quedat sense subministrament d’electricitat. Les detonacions es produeixen en plena escalada de tensió entre Washington i Caracas i després que el president nord – americà, Donald Trump, hagués advertit d’atacs sobre territori veneçolà. Dues hores després que s’haguessin notificat les primeres detonacions, en el canal estatal VTV de Veneçuela s’ha llegit un comunicat en el qual s’informa que el govern ha activat l’estat d’emergència després de denunciar una “agressió militar perpetrada pel govern actual dels Estats Units” contra Caracas i els estats de Miranda, Aragua i La Guaira. En el comunicat, recollit per l’agència Efe, el govern del president Nicolás Maduro crida també a la lluita armada. Informa que el cap d’estat “ha firmat i ordenat la implementació del decret que declara l’estat de commoció exterior”, amb l’objectiu de “protegir els drets de la població, el ple funcionament de les institucions republicans i passar de manera immediata a la lluita armada”. Washington, per la seva banda, de moment, guarda silenci. Ni el Pentàgon, ni el Departament de Guerra ni la Casa Blanca han fet cap comentari. Segons informa la CBS News, que cita funcionaris nord – americans, Trump hauria ordenat atacar objectius en territori veneçolà. El primer a reaccionar a la situació que es viu a Veneçuela ha estat el president de Colòmbia, Gustavo Petro. En un missatge a X, Petro ha dit que Caracas era bombardejada i ha demanat reunions d’urgència de l’Organització d’Estats Americans (OEA) i de l’ONU. “En aquest moment bombardegen Caracas. Alerta arreu del món, han atacat Veneçuela. Bombardegen amb míssils”, ha escrit. Imatges sense verificar compartides a les xarxes mostren grans incendis i columnes de fum alçant – se sobre la capital veneçolana.

Els atacs es produeixen després de mesos d’augment de la presència militar nord – americana al Carib, amb el portaavions USS Gerald R. Ford entre nombrosos vaixells de guerra. A més, en les últimes setmanes, els Estats Units han confiscat dos petroliers davant de les costes de Veneçuela i han llançat atacs mortals contra diverses embarcacions, tot plegat amb el pretext –no demostrat– que transportaven droga. Washington ha acusat el règim de Maduro de narcotràfic i de col·laborar amb organitzacions terroristes. I, la nit de Nadal, el mandatari nord – americà es va negar a revelar quin era l’objectiu d’aquesta campanya contra Caracas, però va advertir: “Si Maduro es posa dur, serà l’última vegada que ho faci.”