Amb tres o quatre de les principals notícies d’un únic dia, el de cap d’any, ens podem fer una idea de cap a quin costat de la balança es decanta el món. La majoria dels nadons nascuts a Catalunya el primer dia de l’any són fills d’immigrants, alguns de musulmans. I, com passa des de fa uns anys, davant aquest fet molts comentaris a les xarxes socials són xenòfobs. L’extrema dreta occidental, també la nostrada Aliança Catalana, situa al punt de mira els musulmans, a qui culpa indiscriminadament dels atemptats del terrorisme islàmic mentre guarda silenci sobre, per exemple, l’assassinat de milers de palestins a mans de l’exèrcit israelià. És igualment propaganda xenòfoba posar els jueus sota sospita pels crims de l’exèrcit israelià com posar – hi els musulmans pels crims del terrorisme islamista. Però l’extrema dreta ha aconseguit convertir els nostres veïns en sospitosos i, per això, el primer que han d’aclarir les autoritats suïsses, quan compareixen en públic per informar de la tragèdia a l’estació d’esquí durant la celebració de Cap d’Any, és que no s’ha tractat de cap atac. I tots els periodistes es veuen obligats a apuntar aviat (de vegades a especular) si es tracta o no d’un atemptat. En el greu incendi de l’estació d’esquí es va sentir una explosió i, no ens enganyem, quan s’informa d’una explosió amb víctimes mortals en un bar occidental, els propagandistes de la xenofòbia esperen amb candeletes que hagi estat un atemptat islamista. El contrapès a la balança és la investidura ahir del nou alcalde de Nova York, un musulmà d’esquerres que posa en contradicció el discurs de bons i dolents de Trump, Abascal i Orriols. Però Mamdani és, ara com ara, només un petit contrapès.