Catalunya ha guanyat 1,7 milions d’habitants en un quart de segle, passant de 6.261.999 el 2000 a 8.006.273 el 2024, segons dades de l’Idescat i l’INE. En el context europeu, només quatre dels 27 països de la UE han tingut un ritme de creixement més gran. En concret, segons dades del Banc Mundial, només Luxemburg (que ha guanyat un 55,3% d’habitants), Malta (47,2%), Xipre (43,3%) i Irlanda (41,4%) superen l’augment poblacional català (27,9%), que multiplica per més de cinc el guany demogràfic de tota la UE (4,9%). Dels 20,8 milions de ciutadans que el club comunitari ha guanyat en aquest temps, un 8,4% resideixen a Catalunya.

Com s’ha explicat sovint, el salt demogràfic català és degut, en contrast amb la davallada sostinguda de la natalitat, a l’arribada de persones d’altres països, que avui són un 25% de la població del país quan fa 25 anys en suposaven tot just un 5%. En la franja d’entre 30 i 40 anys, els nascuts a l’estranger suposen més del 47%. En termes de població de nacionalitat estrangera, el salt també ha estat pronunciat però no tant – de poc menys d’un 5% al 18%–, ja que molts dels nascuts a l’estranger que resideixen a Catalunya han anat adoptant la nacionalitat espanyola o bé ja la tenien.