Amb referència al lamentable i trist episodi que hem viscut aquests darrers dies sobre el desallotjament, sense cap mena d’alternativa, d’aquest col·lectiu d’immigrants a Badalona, del qual hem pogut veure als informatius de la televisió les esfereïdores i penoses imatges de persones (si és que se’n pot dir persones) que es manifestaven per impedir, ni més ni menys, que immigrants dels que havien estat desallotjats fossin acollits a la parròquia de Montserrat de Badalona, a mi, de tot això, el que més em va cridar l’atenció és que justament els pares o avis dels mateixos que cridaven “Fuera! Fuera!” també havien estat immigrants que van venir a Badalona o a altres indrets del país per trobar una vida millor. Quines coses, oi? No sé, però, si aquests energúmens s’han aturat a pensar això. De fet no crec que pensar sigui el seu fort.