El moment semblava prou madur perquè arribés, encara que fos una setmana més tard, ja en plena vigília d’aquest Nadal que se’ns anuncia fred, plujós i nevat a bona part del país. El desallotjament d’immigrants de l’institut B9 de Badalona ha entrat finalment a la fiscalia de delictes d’odi i discriminació en forma de denúncia contra l’alcalde Xavier Garcia Albiol. L’escrit el va presentar l’eurodiputat dels Comuns Jaume Asens, que acusa Albiol de denegació de servei públic per motius discriminatoris i d’un delicte d’odi per la seva “tolerància” amb discursos xenòfobs i estigmatitzadors que vinculen els immigrants amb crims greus. Al carrer es van poder veure les actuacions de l’alcalde, la confraternitat amb els violents que pretenien impedir que els desallotjats poguessin ser reallotjats a la parròquia del barri de Sant Crist o ocupar l’alberg tancat de Can Bofí Vell per no haver de passar la nit al ras. I al carrer es van sentir el menyspreu i les expressions denigrants i deshumanitzadores contra els febles. Asens atribueix també a Albiol prevaricació administrativa i desobediència a l’autoritat judicial perquè no va oferir una alternativa d’habitatge als afectats, tal com l’hi obligava la resolució que donava llum verd al desallotjament. “Es creu que Badalona és els Estats Units i que pot actuar com Trump, però no pot estar per sobre de la llei”, va explicar ahir l’eurodiputat als micròfons d’El matí de Catalunya Ràdio, pensant segurament en el lamentable episodi de l’assalt al Congrés dels EUA –ara aviat farà cinc anys–, incitat per les paraules incendiàries d’un president que es resistia a reconèixer la seva derrota a les urnes.

Un president i una administració que dimecres tornava a l’atac –en aquest cas, contra la Unió Europea– imposant sancions a diversos responsables que han treballat en la línia de moderar contingut a les xarxes socials i combatre – hi els discursos d’odi. Les sancions les va anunciar el secretari d’Estat, Marco Rubio, sota l’argument que els afectats “coaccionen” les grans companyies tecnològiques nord – americanes perquè “censurin” i “suprimeixin” opinions amb què discrepen. Entre els castigats hi ha l’excomissari europeu de Mercat Interior Thierry Breton, responsable en l’anterior legislatura de la llei de serveis digitals, a qui –com als altres quatre sancionats– es prohibeix a partir d’ara l’entrada a territori dels EUA. És un pas més en la guerra que lliura l’administració nord – americana contra la política reguladora de la UE en l’àmbit digital i que té un innegable transfons econòmic. Brussel·les ha marcat límits a les big tech que operen a Europa i els ha imposat multes milionàries, acusant – les sovint d’abusar de la seva posició dominant, d’evadir impostos i de posar en risc la competència, la privacitat i la sobirania democràtica europea.

La nova ofensiva, d’altra banda, serveix a l’administració republicana per desviar el focus de l’atenció mediàtica sobre el cas Epstein, ara que van sortint a la llum noves proves de l’estreta relació de l’actual president amb el pederasta que dirigia la xarxa d’explotació sexual de menors que hauria freqüentat una part de l’elit política nord – americana (de tots dos partits). L’escàndol ha obert les primeres esquerdes entre Trump i les seves bases, que li exigeixen transparència i la desclassificació de tota la documentació relacionada amb l’activitat del depredador sexual. L’ombra d’Epstein es projecta sobre la Casa Blanca i es fa més gran cada dia que passa.