Xavier García Albiol pot estar agraït al govern perquè li ha salvat la cara rectificant el seu pla inicial per als antics ocupants del B9. Una proposta de reallotjament que arriba tard –quan la Generalitat ha deixat de mirar – s’ho de lluny– i que s’ha rebut amb recel, ja que no ha aconseguit que tots els desnonats abandonin el pont de la C – 31 sota el qual passen les nits. Fins dimarts, l’alcalde de Badalona era un personatge superat pels esdeveniments que ell mateix havia promogut. En primer lloc, per haver portat al jutjat l’ocupació sense més pretensió que continuar ‘netejant’ Badalona, però sobretot per haver ignorat que la ‘victòria’ judicial no era completa perquè l’obligava a preveure un pla d’allotjament per als afectats, que ara la Fiscalia busca i no troba. Quatre – cents desnonats són molts per pensar que tots marxarien i el ‘problema’ passaria a ser de Santa Coloma o Barcelona. Quatre – cents són molts perquè Albiol pensés que tirar pel dret sense haver planificat l’endemà era una opció. I, certament, quatre – cents són massa perquè un ajuntament –encara que sigui el de la quarta ciutat del país– entomi tot sol la solució, per molt que les competències siguin municipals.

Albiol ha acabat sent insolidari
amb tothom: què és, si no això, propiciar que els desnonats se’n vagi als municipis veïns o que dormin al ras a sota un pont en ple hivern? La coincidència amb les festes nadalenques afegeix a la fallida ètica un agreujant estètic no menor. Amb la crisi parcialment reconduïda, és oportú analitzar la faceta de piròman reconvertit en pretès bomber que ha adoptat l’alcalde badaloní en les seves trobades amb els veïns més conflictius, bel·ligerants i racistes. Qualificar sense cap matís de “gentussa” el col·lectiu de desnonats i advertir als predisposats a les solucions violentes que parlin fluix per si hi ha càmeres enregistrant – los, és d’una falta d’humanitat esfereïdora –al jutjat ja es veurà si és alguna cosa més–. Ser el màxim càrrec institucional d’una ciutat de 230.000 habitants obliga a un capteniment responsable, allunyat del ‘hooliganisme’ que atia i practica. La legitimitat s’obté per mandat popular a les urnes, però s’ha d’exercir complint les regles i vetllant pels drets de tots els administrats.