Badalona és avui el rostre espantós de l’Europa social. El rostre del conflicte que enfronta les classes més precàries. Un sistema econòmic que dona grans rèdits al gran capital mentre asfixia les classes socials precàries. Amb uns partits i dirigents polítics que no han sabut preveure quina mena de societat estaven conformant deixant abandonada la classe treballadora. Baixada del poder adquisitiu (excepte el dels més adinerats, que creix), índexs d’atur alts (especialment del jovent), grans concentracions d’immigració en determinats barris i zones a causa dels preus de l’habitatge, serveis públics estressats… Tot això avui té la cara d’un representant, el de l’alcalde Albiol i la seva vella i persistent croada com a solució fàcil i populista. Recordem que va ser dels primers líders a propugnar com a solució als nous problemes una “neteja” de la nova immigració. Discurs premiat en vots més enllà i més ençà de l’electorat del PP. Quan fa pocs dies va executar una de les seves promeses electorals –el desallotjament dels ocupants del vell institut badaloní–, ningú va dubtar del creixement dels seus vots. Però la cosa s’ha complicat fa poques hores quan part dels seus votants més racistes van impedir que els immigrants desallotjats poguessin ser acollits temporalment per una parròquia del municipi. No només eren precaris contra precaris, sinó immigrants d’abans contra immigrants actuals. Amb quin dret impedien que poguessin entrar a una parròquia que els acollia? No sorprèn Albiol. Sorprèn tanta improvisació de tots els estaments polítics, ja que tot el que s’ha fet s’ha fet amb les lleis i amb la policia. Moral cristiana, Albiol? Moral socialdemòcrata, el president Illa?