Ja és tot un eslògan de l’extrema dreta una frase que diu alguna cosa així com que “si importes tercer món, tens tercer món”. La repeteixen com lloros a les xarxes socials els usuaris –o bots– adscrits a aquesta ideologia i se l’han fet seva alguns dels seus líders polítics que la pronuncien des del faristol de les cambres parlamentàries i des dels altaveus dels mitjans de comunicació. Amb això volen dir que si venen a viure aquí persones procedents de països en vies de desenvolupament, porten amb ells tot un seguit de comportaments propis de bàrbars i de salvatges. Com tot eslògan, és una píndola senzilla d’empassar, en aquest cas per il·lustrar qualsevol malifeta obra d’un immigrant, que n’hi ha que en fan. La paradoxa rau en el fet de voler combatre una pretesa “tercermundització” fomentant un retrocés que suposa fer marxa enrere en el lent i feixuc camí de la civilització. ¿Fins a quin punt no és fomentar la “tercermundització” –per dir – ho en els seus termes– posar en dubte la inversió en energies renovables, el reciclatge, les pensions de jubilació, les vacunes, la llibertat sexual, l’estat del benestar, els drets de les minories, l’emancipació de la dona i tants altres avenços? O, dit d’una altra manera: no és compatible donar – se – les de refinat i, alhora, fomentar un populisme anticientífic, abraçar l’antiintel·lectualisme, el militarisme, la intolerància i el fanatisme religiós, entre d’altres. L’endarreriment, ple de fum i de muntanyes de brossa, amb la dona tancada a casa, amb el “marieta” apedregat, amb una política despòtica, histriònica i autoritària, amb l’oligarca folrat, amb les epidèmies escampant – se i amb els impostos baixíssims per pura inexistència de serveis públics, s’assembla molt al que ells mateixos defensen. És a dir, que, el tercer món, no cal pas importar – lo, sinó que alguns ja estan encaparrats a fer – se’l a mida.