Enmig del brogit prenadalenc i del cansament arrossegat d’un any que rivalitza amb el pandèmic pel que fa a quotes distòpiques ha passat força inobservada una notícia d’una gravetat insòlita: els EUA han declarat la guerra a la democràcia a Europa. Ho han formalitzat a través de l’important document de seguretat nacional, en el qual l’administració anuncia any rere any quines seran les directrius en política exterior. La d’enguany és una declaració d’intencions imperial, sense complexos, que apunta i dispara cap als fonaments d’Europa. L’objectiu és desmantellar la democràcia al vell continent dinamitant – la des de dins i, per fer – ho, diuen, donaran suport directe als partits d’extrema dreta antieuropeistes, als que anomenen “patriotes”; un eufemisme cínic i desencertat ja que del que es tracta és de formacions que vendran les respectives pàtries per esdevenir vassalls dels EUA. I no és cap metàfora.

La guerra contra la democràcia europea té motivacions tant econòmiques com ideològiques. Des d’un punt de vista geopolític, el document constata que els EUA són una potència en decadència, que han acceptat que la Xina els arrabassarà el primat hegemònic mundial i, per assegurar – se el segon lloc, volen trinxar qualsevol possibilitat d’una Europa forta i cohesionada. Res millor, per tant, que donar suport a les formacions que volen carregar – se no només l’estat del benestar, sinó que es serveixen de la democràcia per destruir – la i encaminar – se cap a una forma de govern autoritari, que desposseeixi de mica en mica els ciutadans de drets i llibertats.

Per entendre millor l’abast de tot plegat cal posar la mirada sobre qui hi ha darrere del trumpisme, qui paga la festa. És a dir, l’elit tecnoreaccionària formada pels magnats de la indústria tecnològica de Silicon Valley que han abraçat la ideologia reaccionària, amb Peter Thiel al capdavant. Thiel va ser dels primers mecenes de Trump i, també, de J.D. Vance. Nascut a l’Alemanya Occidental el 1967, va passar part de la infància i la joventut a Sud – àfrica, com el col·lega Elon Musk, amb qui va muntar PayPal, i el va fer multimilionari. La seva punta de llança és Palantir, una companyia de mineria i anàlisi de dades a gran escala especialitzada en seguretat i intel·ligència.

El patrimoni net de Thiel, que ha superat els 16.000 milions de dòlars, va fer un salt vertiginós coincidint amb el retorn al poder de Trump, a qui ha donat suport mediàticament i econòmicament. Palantir, que és un important proveïdor de serveis del govern estatunidenc, ha passat de valer 50.000 milions de dòlars fa un any a valer – ne prop de 300.000. Aquest 2025 ha rebut gairebé 1.000 milions de dòlars de diners públics per part del govern de Trump. Les accions de Palantir han crescut de forma brutal amb l’arribada del magnat a la Casa Blanca i la consegüent firma desorbitada de contractes públics, incloent l’ICE. El model de negoci que ha permès a Thiel esdevenir un dels 40 individus més rics del planeta és invertir en empreses que després rebran contractes públics per part dels governs a qui ha donat suport.

L’interès de Thiel i de la resta de multimilionaris de les tecnològiques que donen suport a Trump als EUA i a l’extrema dreta europea, però, no és només econòmic, sinó també ideològic. I això ens concerneix de ple perquè, al món que somia qui hi ha darrere de Trump, els drets humans i la democràcia fan nosa. El guru de Thiel i companyia és el bloguer ultrareaccionari Curtis Yarvin –a qui membres del govern estatunidenc citen sovint, entre ells el vicepresident J.D. Vance–, que té com a màxima que la democràcia “és un sistema de govern ineficaç i destructiu”. Per això, Yarvin planteja substituir “l’experiment democràtic fallit dels darrers dos segles per una tecnomonarquia”. És a dir, proposa que els líders del sector tecnològic governin el món com si fossin els CEO d’una monarquia absoluta.

Yarvin,
que considera que els blancs són superiors intel·lectualment als negres i els homes ho són a les dones, vol abolir els drets i llibertats dels ciutadans i tancar en presons sense finestres els individus que no siguin considerats útils i productius, connectar – los a la realitat virtual i esclavitzar – los. Això, que sembla una boutade eugenèsica distòpica, ho acaba d’explicar el mateix Yarvin a la televisió pública italiana. Després, han emès un anunci de panettone i un d’alarmes d’una empresa de seguretat “contra els okupes”. Bones festes.