Àcid, agre i putrefacte és l’aire polític que ens toca respirar. Tant a escala nacional, com estatal com internacional. En quasi tots els àmbits on es discuteix de la cosa pública sembla que no hi hagi cap horitzó lluminós. Triomfa la por. Triomfen les geopolítiques a cops de bombardejos, aranzels i amenaces. Potències contra potències menystenen tot dret internacional, trinxen els enemics de tercer ordre mentre mantenen la immunitat a les elits poderoses i perilloses: ni Ucraïna pot tocar Moscou, ni Israel, Qatar. Les màfies del món respecten els seus respectius capos. Cap solució pot provenir de qui fa mofa de tot dret internacional. Als EUA i a Europa es focalitza cap a la immigració la causa d’aquest caos mundial. La globalització econòmica dirigida pel neoliberalisme és qui va generar els moviments migratoris. La resposta dels neofeixismes actuals, els artífexs de la geopolítica aranzelària, assenyalen la immigració com la causant de la degradació social i econòmica d’Occident. Intenten dividir la mà d’obra i enfrontar – la. S’aprofiten que les esquerres no van saber o no van voler veure l’impacte de la incorporació de tanta mà d’obra sobtada que només beneficiava l’empresariat mentre augmentava la pressió en tots els serveis socials (ensenyament, sanitat, habitatge, etc.). La por a fer el joc a la ultradreta possiblement va acabar fent el joc a l’empresariat àvid de mà d’obra barata i precària. Aquest és el veritable context polític i econòmic mundial. Des del punt de vista de la construcció nacional, a Catalunya urgeix un pacte sobre immigració, llengua, finançament i drets socials, i no dividir – se davant del PSOE.