Els darrers 20 anys (2003 – 2023) Catalunya ha guanyat un milió dos – cents mil habitants, ha passat dels 6,7 als 7,9 milions. La meitat dels nous habitants, al voltant de 550.000, han nascut a Catalunya i s’ha reduït en mig milió el pes dels nascuts a la resta de l’Estat espanyol, mentre que els nouvinguts d’altres països s’han més que doblat i han passat de ser una població de 623.000 persones a una d’1,7 milions. L’any 2023, el de la darrera enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) realitzada per la Generalitat, el 63% de la població del país era autòctona; el 14,6% havia nascut a Espanya, i el 22,5%, a la resta de països del món. Una dada significativa és que el 40% de les generacions de 25 a 45 anys és d’origen estranger. A més, gairebé 2 de cada 3 persones han nascut fora o bé tenen un o els dos progenitors nascuts a fora.

Pel que fa als coneixements lingüístics, el retrocés que s’ha produït en l’ús habitual del català és evident aquestes dues darreres dècades. Si el 2003 era gairebé una llengua tan usada normalment pels parlants majors de 15 anys com el castellà –un 46% vs. un 47,2%– amb l’afegitó que un 4,7% deia que s’expressava indistintament en els dos idiomes, el 2023 ja només un 32,6% de ciutadans usa habitualment el català contra un 46,5% que ho fa en castellà –els que es consideren bilingües habituals són ara un 9,4%. En xifres absolutes, encara és més evident el problema de la manca d’ús creixent de la llengua del país. Fa 20 anys eren 2.584.888 persones les que parlaven normalment català, davant de 2.650.327 que ja feien el seu dia a dia en castellà. Dues dècades després, gairebé hi ha un milió més de persones que utilitzen el castellà (3.153.126), davant dels catalanoparlants habituals (2.211.092). Mentre que el castellà ha guanyat 502.799 parlants diaris, el català n’ha perdut 373.796.

Pel que fa al grau d’ús, hi ha 2.944.500 persones que utilitzen el català en un 50% de situacions o més però hi ha 1.631.800 persones que no el parlen mai i 2.208.800 ciutadans que el fan servir de manera secundària. Sembla evident que aquesta hegemonia del castellà com a llengua d’ús habitual té relació directa amb la darrera gran onada immigratòria, que majoritàriament s’integra socialment en castellà provingui o no de països hispanoparlants, però també cal destacar una dada de l’enquesta. Ha crescut significativament el percentatge dels catalans que s’identifiquen amb les dues llengües indistintament. Han passat del 5% del 2003 al 14,6% actual. Entre els nascuts a Catalunya, un 48,3% s’identifica amb el català però fins a un 26,8% considera que la seva llengua és el castellà i un 20,4% hi considera el català i el castellà alhora. Dels nascuts a la resta de l’Estat, només el 6,6% s’identifica amb el català i un 10,3% tant amb el castellà com amb el català. Entre la immigració de fora de l’Estat, mentre que el 48,6% s’identifica amb el castellà i el 30,5% amb altres llengües, només un 1,9% s’identifica amb el català. La llengua habitual d’ús segons origen evidencia el terreny perdut. Mentre entre els nascuts a Catalunya un 33,5% usa habitualment el castellà, ho fa el 77% dels nascuts a la resta de l’Estat espanyol i un 56,8% dels nascuts a la resta de països. Més enllà del pes evident de la immigració en la caiguda absoluta del català en l’ús diari, el retrocés en la identificació personal amb el català també és resultat del bilingüisme desigual que existeix a Catalunya, on l’entorn mediàtic, comunicatiu i social és hegemònicament castellanoparlant fins al punt que cada cop hi ha més poblacions o barris que ho són exclusivament tot dificultant un mínim contacte amb el català de les persones immigrades.

L’enquesta del 2023 també detecta indirectament el canvi de llengua que fan els catalanoparlants segons la situació diària tenint en compte l’hegemònica presència del castellà a l’espai públic. Així, en tots els usos socials és més gran el percentatge de persones que es relacionen només en castellà amb els companys d’estudi, d’esport, de feina, amb les amistats i amb els veïns que les que ho fan només en català. El català només té un petit percentatge d’ús més gran entre els companys d’estudi. Així el 36,4% ho fan només en català o més en català que castellà pel 33,9% que ho fan en castellà o més en castellà que en català. En la resta d’usos socials s’imposa el castellà: 43,7% vs. 33,5% amb els companys d’esport, 37,5% vs. 32% amb els companys de feina, 43,3% vs. 29,5% amb els amics i 47,6% vs. 31,6% amb els veïns. I en els àmbits de consum i serveis es confirma l’hegemonia d’ús del castellà. La relació amb les entitats bancàries es fa en un 40,8% en castellà o més en castellà i un 38,9% en català o més en català. La relació a favor del castellà és de 42,7% vs. 36,6% al petit comerç, 48,4% vs. 30,4% al gran comerç, 46% vs. 31,4% amb el personal de bar o restaurant i de 47,8% vs. 37,1% amb el personal sanitari. En la sanitat, la presència del català empitjora si es pregunta per la llengua en què contesta el personal mèdic a la consulta: el 47,8% ho fa en castellà, mentre que el 31,6% ho fa en català. Pel que fa a la relació amb les administracions, en el cas dels tràmits amb l’Estat, el 44,3% ho fa en castellà o més en castellà que en català, mentre que el 30,1% ho fa en català o més en català. Com és conegut, en la justícia la desproporció a favor del castellà és encara pitjor que en la relació amb l’administració de l’Estat, d’un 38,4% vs. 25%.