El dissabte 29 de març del 1995, en plena guerra dels Balcans, dos dels principals diaris italians, Il Corriere della sera i La Stampa, duien la mateixa esfereïdora notícia a la portada: hi havia ciutadans estrangers que pagaven per anar a Sarajevo a disparar als civils que vivien sota el setge.

Eren la crònica de la conferència de premsa a Trento del president del Tribunal Permanent dels Pobles (TPP), un tribunal internacional d’opinió fundat a Bolonya per fiscalitzar les vulneracions dels drets humans arreu del planeta. Format entre d’altres per experts en dret i economia, periodistes i filòsofs (el català Raimon Panikkar, per exemple, en va ser part), va néixer com a instrument per investigar situacions d’injustícia o desemparament davant del dret penal internacional.

Aquell març del 1995 el TPP investigava les atrocitats perpetrades als Balcans, i en una d’aquelles sessions, es van escoltar testimonis de supervivents que explicaven com havien vist franctiradors, molts d’ells italians (però també n’hi havia de francesos, estatunidencs, canadencs, russos i espanyols), que anaven a fer turisme de cap de setmana a Sarajevo pagant xifres astronòmiques per matar de forma indiscriminada.

Un dels lectors que van quedar impactats per la notícia va ser el periodista i escriptor Ezio Gavazzeni. Tant, que va intentar escriure’n una novel·la, però va acabar aparcant – la en un calaix. “El que m’estranya és que les fiscalies italianes no llegissin la notícia i decidissin investigar”, explica Gavazzeni, que es lamenta del poc ressò que va tenir la sortida a la llum pública d’aquest fenomen abominable que, assegura, “a Sarajevo coneixia tothom” i per, això, li sembla “increïble que cap organització ho hagi denunciat mai”.

No va ser fins al 2022 que la notícia va tornar a interessar l’opinió pública internacional gràcies al documental Sarajevo Safari, del director eslovè Miran Zupanic, que recull testimonis que expliquen amb pèls i senyals com funcionava aquest macabre turisme d’assassinat. Per exemple, que tenien un catàleg de preus (l’equivalent actual de 200.000 a 300.000 euros) i pagaven més diners per poder matar criatures, o que es tractava d’un sistema organitzat de turisme de cap de setmana: se’ls recollia divendres a la tarda a Trieste, al nord – est d’Itàlia, passaven el dissabte als turons de Sarajevo dedicant – se a disparar a persones i diumenge els tornaven cap a casa. Del documental també se’n desprèn la presumpta complicitat dels serveis secrets serbis, fet que ha provocat fort enrenou a Sèrbia.

Quan Gavazzeni va veure el documental va decidir recollir – ne els testimonis, aprofundir – hi i presentar una denúncia a la fiscalia, que fa poc l’ha acceptat i per això el cas ha encès de nou el focus dels mitjans de comunicació. La denúncia inclou elements que podrien permetre la identificació de les persones que van cometre aquells crims, que no han prescrit.