El Pacte de les Corts. Així és com Juanfran Pérez Llorca ha batejat l’acord d’investidura a què el PP i Vox han arribat i que ha fet que el fins ara alcalde de Finestrat (Marina Baixa) i síndic del grup popular haja esdevingut president de la Generalitat en substitució del dimitit Carlos Mazón. La versió oficial, que explicava el diputat Nando Pastor, qui ha succeït Pérez Llorca en la sindicatura, és que l’acord ha sorgit del debat parlamentari desenvolupat en la sessió d’investidura.

Tanmateix, la millor descripció de la jornada, com és habitual, no es troba en la versió oficial. Aquesta, per contra, hauria de partir de la definició de Pérez Llorca com el candidat –i posterior president– de la contradicció. Així, la realitat és que aquest Pacte de les Corts ha estat negociat i tutelat des de Madrid. El síndic dels socialistes, José Muñoz, atacava Pérez Llorca amb l’argument que no estava parlant per als diputats de les Corts, ni tan sols per als mitjans de comunicació, sinó que només tenia un interlocutor: Santiago Abascal. Els diputats valencians de Vox li donaven la raó i no entraven a valorar, a mitjan matí, el discurs de Pérez Llorca. Fugien dels micròfons. Perquè aquesta tasca ja la feia Abascal des de Madrid. Pérez Llorca, així mateix, havia enviat prèviament el text del seu discurs al madrileny carrer de Gènova per a obtenir – hi el nihil obstat. Tanmateix, cap membre de la direcció nacional del PP li ha fet costat a les Corts.

Pérez Llorca ha sigut també el candidat de l’acord amb Vox. Prèviament, ja havia participat en les negociacions de la investidura de Carlos Mazón i en l’acord de pressupostos de març d’enguany. El seu discurs s’ha centrat a enumerar punts d’aquest acord per a facilitar aquest vot afirmatiu. José María Llanos, síndic de Vox, li ha arreplegat el guant i s’ha cenyit també a seguir – li el relat. Si no fora perquè Pérez Llorca ha parlat la meitat del discurs en valencià (ha començat en aquesta llengua, la materna, i, més tard, ha anat canviant al castellà cada minut, en una successió una miqueta confusa) o per certa agressivitat en el to, els discursos del candidat del PP i el de Llanos podrien ser intercanviables.

Així, Pérez Llorca ha denunciat el Pacte Verd Europeu, tal com li exigia Vox i malgrat que és iniciativa del PP europeu; ha assenyalat la llei de protecció de l’Horta com a responsable de la tragèdia de la dana i ha enumerat una llista d’infraestructures hidràuliques que reclama Vox, tot i que ha oblidat que no només els governs del PSOE a Madrid les han deixades pendents, sinó també els del seu partit. Pérez Llorca també ha posat en el punt de mira la immigració, l’ha criminalitzada i ha proposat polítiques d’expulsió de menors no acompanyats. El candidat del PP ha acusat Sánchez d’afavorir les autonomies en mans dels “separatistes” i Llanos s’hi ha referit com a “traïdors a Espanya”. Qüestió de matisos, no de fons. Així i tot, cap d’aquests àmbits estrella del pacte –negacionisme climàtic (amb aposta per les nuclears), immigració i pantans– són competència autonòmica. Si Pérez Llorca denunciava els tractats de lliure comerç com a competència deslleial, oblidava que aquests han sigut impulsats i aplaudits pel seu partit. El candidat de les contradiccions i el funambulisme per satisfer Vox.

Pérez Llorca, per tant, ha plantejat un programa continuista. Continuista respecte al govern de Mazón sorgit de les eleccions de 2023, però també respecte als acords posteriors amb Vox. Però, així i tot, la primera vegada que s’ha pronunciat el nom de l’innombrable, Carlos Mazón, ha sigut quan ha agafat la paraula el síndic socialista, José Muñoz, qui, a més, ho ha fet notar. La cadira de Mazón, com a encara president en funcions, estava i ha estat buida durant tota la sessió. Muñoz ha estat molt incisiu en la crítica i ha identificat Pérez Llorca sempre com el número 2 de Mazón, però també d’Abascal. Joan Baldoví, per la part de Compromís, a més de mostrar una crítica duríssima, com ha sigut la tònica durant tot aquest últim any, també ha aprofitat per a detallar un programa de govern alternatiu. Paradoxalment, el discurs del síndic valencianista ha tingut més propostes polítiques que no el del candidat formal a la investidura.

La principal –única?– novetat del discurs de Pérez Llorca ha sigut anunciar que les primeres paraules que farà com a president seran per demanar perdó a les víctimes de la dana, una iniciativa que Mazón no ha formulat mai amb la mateixa claredat. Ara bé, mentre Pérez Llorca parlava, les víctimes es concentraven –juntament amb l’Acord Social Valencià– a la porta de les Corts. El ninot de Mazón amb les mans tacades de sang –habitual en les mobilitzacions– ara portava la careta de Pérez Llorca. Només mitja dotzena de representants de les associacions havien pogut entrar a l’espai de convidats de l’hemicicle.