Davant la immigració, ni ignorar ni inflamar
Avui, , 27-11-2025El Centre d’Estudis d’Opinió acaba de certificar un increment important de la intenció de vot favorable a Aliança Catalana i per primera vegada ha intentat esbrinar per què el repte de la immigració influeix en aquesta tendència. La conclusió que aporta l’enquesta és doble: els nous votants d’AC estan decebuts amb els partits que no van culminar de manera satisfactòria el procés i alhora veuen en els nouvinguts una amenaça identitària. Aquesta, per tant, és una constatació davant la qual s’ha d’intensificar el discurs dels partits que no combreguen amb la xenofòbia, siguin o no independentistes, que per afrontar l’increment ingent de la immigració han de ser capaços d’impulsar fórmules respectuoses amb els drets humans i alhora compromeses amb la identitat cultural de Catalunya. Aquest últim és el primer equívoc amb què juguen les formacions xenòfobes: la paranoica teoria de la substitució musulmana, que d’entrada hauria de comptar amb un percentatge demogràfic molt més alt que l’actual per representar una veritable amenaça. El primer èxit de les polítiques desplegades fins ara al conjunt de l’Estat espanyol davant una immigració econòmicament imprescindible i socialment assumible ha estat la convivència entre comunitats diferents. I la convivència no consisteix en l’assimilació dels nouvinguts, no es tracta que renunciïn a res, sinó que acceptin com una riquesa pròpia la cultura i la llengua del país on volen venir a treballar i viure. L’augment exponencial dels fluxos migratoris i la tensió que provoca en els serveis públics obliguen a ser més exigents amb aquestes polítiques si no volem que la ultradreta i la xenofòbia ho capitalitzin exagerant les dimensions dels desajustaments i oferint receptes contràries als drets humans. La convivència ha funcionat en termes generals, tot i les situacions límit en barris determinats, i si hi ha persones disposades a importar pràctiques inadmissibles com l’ablació o que trepitgen les dones, tenim un instrument a la mà que es diu Codi Penal. Sense ignorar, però també sense inflamar.
(Puede haber caducado)