La croada antiimmigració de la ultradreta europea vol ser contrarestada per una altra croada: la del bonisme per decret. Donant per fet que qualsevol xenofòbia mereix un rebuig total, no seria sobrer adoptar un cert esperit crític sobre la denominada “discriminació positiva”. I és que si el modus vivendi occidental és susceptible de reprovació en alguns àmbits, no veig per què no hauríem d’aplicar el mateix criteri sobre altres cultures, sense que l’extrema esquerra s’arrogui el monopoli de la bondat universal i se’t tiri a sobre acusant – te, indiscriminadament, de racista o xenòfob. Criticar –o posar en dubte– certes pràctiques o costums de musulmans, asiàtics o sud – americans no és sinònim d’odi o intolerància, però aquesta bonhomia condescendent s’entesta a “blanquejar” totes les cultures no occidentals, i fan de la immigració un mannà que resoldrà tots els nostres problemes. No soc politòleg –ni futuròleg– i desconec si això es complirà, però no permetré que ningú pretengui anul·lar –o minvar– la meva capacitat de discerniment. L’existència és plena de matisos i clarobscurs i decantar – se pel blanc o pel negre no sol ser respectuós amb la realitat. En la vida, no només és important ser bo, sinó també… just.