La victòria de Zohran Mamdani a l’alcaldia de Nova York és molt més que un canvi polític: és un símptoma i una victòria contraargumentativa en el cor del capitalisme global. Fill d’immigrants ugandesos d’origen indi, Mamdani encarna la resposta ètica i social a les polítiques d’exclusió de Trump. Des de l’ala més esquerra dels demòcrates, ha defensat un socialisme democràtic que torna a situar el sector públic com a principi de totes les coses, per damunt de la lògica individualista i privada que ha dominat els Estats Units i la seva projecció al món. Al juny va guanyar les primàries demòcrates assegurant que “una vida digna no hauria d’estar reservada a uns pocs afortunats, sinó garantida des del govern de la ciutat per a tots i cadascun dels novaiorquesos”. Però, alerta, les seves propostes –habitatge digne, transport públic, energia verda, serveis essencials garantits– no són pas noves, sinó la recuperació dels fonaments de l’estat del benestar europeu dels anys quaranta. Mamdani en fa una lectura contemporània i nord – americana: un model de drets col·lectius en un país acostumat a convertir – los en mercaderies. És, en definitiva, un bri d’esperança des de l’òptica ètnica i social: el record que allò públic pot –i ha de– tornar a ser el cor de la democràcia, també a Europa.