A 6 de novembre del 2025 els dos referents de Catalunya al món són Rosalia Vila Tobella i Lamine Yamal. Dues criatures que a primera vista són molt diferents, més enllà de l’origen català i de la projecció global, però que no ho són tant. L’una és cantant i l’altre, futbolista. Però en realitat tenen moltes coses en comú.

Els dos tenen un talent precoç i van començar a destacar de molt joves. Rosalía, amb poc més de 20 anys, ja era una estrella. Lamine Yamal, amb només 16, ja era titular en el Barça i en la selecció espanyola. Tot dos venen del món metropolità. Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat, i el barri de Rocafonda, de Mataró. Tots dos tenen una identitat diversa i orgullosa. Rosalía combina tradició catalana i espanyola amb influències globals. Lamine és fill de mare equatoguineana i pare marroquí i representa una nova generació multicultural –i multi moltes més coses– catalana. Tots dos són revolucionaris dins del seu camp. Rosalía ha reinventat el pop fusionant flamenc, música urbana i el que li dona la gana. Lamine alegra el joc per la seva cara dura i els driblatges impossibles com si fos un artista dins del camp. Però, sobretot, tots dos tenen carisma, un estil propi dins i fora de la seva feina. Viuen al segle XXI, vaja. Per això són incompresos pels qui van ser incompresos pels seus pares i no se’n recorden.

Ara bé, hi ha una cosa que crida l’atenció. Els dos tenen un talent innat, d’acord. Però s’han format en escoles prestigioses que serveixen per polir diamants. L’un, a la Masia del Barça, el Harvard del futbol. O el Hogwarts, hauríem de dir en el cas de Lamine. I l’altra, Rosalía es va formar al Taller de Músics i després a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Pública i creada per la Generalitat. Curiosament, l’una impulsada per un tal Núñez i l’altra, per un tal Pujol, cosa que no deixa de tenir gràcia.