Babis pacta amb ultres i euròfobs per governar la República Txeca

L’ex primer ministre trumpista aspira a començar a mitjans de desembre

La Vanguardia, María-Paz López/Berlín. Corresponsal, 04-11-2025

El multimilionari trumpista Andrej Babis, guanyador de les eleccions de la República Txeca del 4 d’octubre, va firmar ahir a Praga un pacte de coalició amb la ultradreta i un partit euròfob de conductors per governar el país centreeuropeu. Babis, de 71 anys, que va ser primer ministre del 2017 al 2021 i ministre de Finances durant els quatre anys anteriors a aquest període, aspira a poder iniciar el seu nou mandat a mitjans de desembre.

“Vull agrair als socis aquest acord, en què hem pactat la nostra col·laboració i (…) una declaració de govern conjunt”, va dir Babis a l’hora de firmar el document en un acte celebrat al Parlament el mateix dia que es constituïa en la seva nova composició sorgida de les urnes, acte que va ser televisat en di­recte.

Al nou Parlament, la for­mació populista de Babis, Acció de Ciutadans Insatisfets ( ANO, per les seves sigles en txec), d’ideari sobiranista i eurocrític; i els seus socis –l’ultra Llibertat i Democràcia Directa (SPD), contrari a la UE i a l’OTAN, i la formació Els Mateixos Automobilistes ( Motoristé Sobe)–, sumen 108 escons dels 200 que té l’hemicicle. L’ANO en té 80; l’SPD, quinze; i els automobilistes, tretze.

El magnat agropecuari Babis –que dilluns 27 d’octubre va rebre del president de la Repú­blica, Petr Pavel, l’encàrrec d’intentar formar govern– hauria preferit governar en minoria amb suport extern de la ultradreta i de Motoristé, però aquests van insistir a formar part de l’ Executiu.

Al futur gabinet de 15 ministeris els signants van acordar que l’ANO tindrà vuit carteres; l’SPD en tindrà tres; i els Automobilistes, quatre; i que cada partit decidirà qui són els seus ministres. Els signants ho faran en les properes setmanes.

El líder del partit ultra SPD, el txeco – japonès Tomio Okamura, és el candidat a president del Parlament, elecció que tindrà lloc demà dimecres. “Hem arribat a un acord per treballar en interès del país, de la seva seguretat i prosperitat”, va assenyalar Okamura, el partit del qual és euròfob, prorús i antiimmigració.

Mentrestant, Els Mateixos Automobilistes és un partit

ultra centrat en el rebuig del pla de la UE de prohibir a partir del 2035 la venda de cotxes amb motor de combustió. Signifi­cativament, el seu líder, Petr Macinka, vol assumir el Ministeri de Medi Ambient. “La ciuta

dania ha volgut un canvi seriós

i aquest és el primer pas d’aquest canvi”, va afirmar ahir Ma­cinka.

El president honorari automobilista, l’antic eurodiputat

Filip Turek, vol ser ministre d’Ex­teriors, però uns comen -

taris racistes, masclistes i

elogiosos amb Hitler i Musso­lini que va penjar a Facebook fa

deu anys podrien espatllar les seves as­piracions.

El president, Petr Pavel, atlantista i europeista, a qui correspon nomenar el govern, va avisar que estarà atent a “la composició del personal” i a l’“establiment de les prioritats programàtiques comunes del govern proposat”. Babis, que fa dos anys va ser derrotat per Pavel en les eleccions presiden­cials, ha assegurat al cap de l’ Estat que l’ancoratge de la República Txeca en les institu­cions euroatlàntiques és in­qües­tionable.

Andrej Babis, d’ideologia indefinible i personalitat pragmàtica, es declara admirador del president dels Estats Units, Donald Trump. “Soc trumpista perquè estic d’acord amb el seu programa”, diu sovint Babis, al seu torn aliat de dos veïns centreeuropeus obertament trumpistes: els primers ministres d’ Hongria, Viktor Orbán, i d’ Eslovàquia, Robert Fico. Babis i Orbán formen part del grup ultra Patriotes per Europa a l’ Eurocambra.

El futur primer ministre txec és menys prorús que Orbán i Fico, però vol reduir el suport militar a Ucraïna amb l’argument que s’ha de prioritzar l’eco­nomia dels txecs, el seu gran tema a la campanya electoral. El seu partit ANO va prometre un creixement més ràpid, sous i pensions més alts, impostos més baixos i descomptes fiscals per a famílies joves i estu­diants.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)