Europa va rebre ahir una bona notícia per inesperada i perquè trenca el relat que s’ha instal·lat darrerament sobre la inevitabilitat de l’ascens de l’extrema dreta al continent. El Partit de la Llibertat (PVV), de Geert Wilders, va tenir una patacada important en les eleccions generals dels Països Baixos –que havia guanyat el 2023– i va quedar empatat a escons amb la gran sorpresa de la jornada, els liberals progressistes de Demòcrates 66 (D66), de Rob Jetten, que no sortien com a favorits en unes enquestes que havien pronosticat una altra victòria de l’extrema dreta. La notícia és especialment positiva perquè els Països Baixos són un estat important de la Unió Europea –la cinquena economia dels 27– i perquè Wilders va ser un dels primers líders d’extrema dreta d’Europa que va dur el seu partit a disparar – se a les urnes. La pèrdua d’onze escons del PVV també és rellevant perquè assenyala el camí d’un eventual retrocés de l’extrema dreta en un moment en què a Europa els partits ultres governen en països com Itàlia i Hongria i tenen un suport inquietant a França, Alemanya o Espanya.

La desfeta de la formació de Wilders, després d’haver format part del govern dels Països Baixos, demostra que, quan la resta de partits fan les coses ben fetes, l’extrema dreta no té la partida guanyada i que hi ha alternativa. El resultat als Països Baixos obre una escletxa d’esperança enmig de l’auge mundial de l’extrema dreta, també fora de la UE, en països com els EUA i l’Argentina, i és un pas que pot ajudar a demostrar que les promeses grandiloqüents que fan aquests partits no es poden complir ni resolen els problemes de la gent. La pilota és ara a la teulada de la resta de partits, tant els d’esquerra, que sovint donen mostres de no saber com encarar temes espinosos com el de la immigració, com els de dreta, que tendeixen a comprar el relat que els marca l’extrema dreta. D’aquestes formacions depèn, en bona part, que la ultradreta no s’enfili a les urnes i governi. En tot cas, ha quedat demostrat que el sentiment que no hi ha res a fer contra els discursos populistes es pot revertir i que la gent no és, intrínsecament, racista, masclista o homòfoba.