Entre els anys 2022 i 2024, el dibuix de l’Enquesta sociodemogràfica de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ha publicat recentment, mostra una millora econòmica global dels habitants de la capital catalana, especialment en els àmbits dels índexs de pobresa i la renda disponible. Malgrat aquest suposat optimisme, el mateix estudi mostra alguns dels dèficits i mancances que presenta la situació econòmica de la ciutat, com l’exclusió social i la baixa intensitat laboral, un indicador que recull les persones que han estat ocupades menys d’un 20% de l’any.

La recuperació econòmica o l’increment del Salari Mínim Internacional (SMI) estan darrere d’aquesta millora. Tot i això, experts en l’àmbit urbà i les entitats socials adverteixen dels perills que suposa haver dissenyat, durant les darreres dècades, una ciutat orientada al turisme i els serveis, el que comporta casos greus d’exclusió residencial i una discriminació salarial de determinats col·lectius, com els migrants.

Entre les conclusions de l’Enquesta sociodemogràfica de l’Ajuntament de Barcelona hi ha la millora econòmica general a la ciutat, amb menys pobresa i més renda, especialment als districtes més vulnerables. Així, l’estudi al·ludeix a què “els ingressos mensuals declarats presenten una tendència creixent que, com veiem, és més acusada als districtes amb menys renda de la ciutat”. Traduït a àrees concretes, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc són els districtes amb un creixement més alt (seguits de Sant Andreu i Nou Barris), mentre l’augment dels ingressos en els districtes amb més renda disponible és menor.

El mateix estudi del consistori detalla que “si analitzem l’increment percentual de les rendes de les llars segons el tram en què es troben, veiem que els creixements més notables es donen en els trams de renda baixos”. Segons l’ajuntament, l’evolució positiva s’entén, en part, per l’augment de l’SMI, la recuperació econòmica i les ajudes públiques que reben els ciutadans, que el 2024 ja suposaven el 8% del total. Paral·lelament, la taxa de pobresa ha descendit del 22,9% al 19,9% entre 2022 i 2024. Com a reptes pendents, atendre alguns segments de la població més vulnerables, com les dones, les famílies monoparentals i els migrants procedents de fora de la Unió Europea (UE).

El fet que l’Ajuntament de Barcelona disposi de poques competències en aspectes com la renda disponible fa que l’antropòleg urbà i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) José Mansilla al·ludeixi a uns mèrits que no corresponen al consistori. Això sí, recorda que “la distribució urbana de la ciutat agreuja la desigualtat entre els barris rics i els pobres, aquests darrers amb més dificultats d’accés a l’habitatge”.

Aquesta desigualtat, segons Mansilla, s’intensifica en la designació de les places escolars, la localització dels col·legis o instituts o les possibilitats d’accedir al transport públic. “L’Ajuntament de Barcelona sí que disposa de competències per revertir les polítiques urbanístiques acumulades durant dècades, que han deixat un balanç de fragmentació i acumulació de població en determinades àrees”. Per a l’expert, “Barcelona s’encamina cap a l’autopista de la desigualtat”. Aquest fet, afegeix, s’evidencia en fets com que es produeixen diferències de renda de gairebé el 200% en zones limítrofes de la ciutat, com Diagonal Mar i els barris del Besòs o la Verneda.

Mansilla assenyala que el model que ha construït la ciutat de Barcelona, basat en l’atracció del talent laboral estranger, ha derivat en una aposta extensiva pel sector serveis i la inversió turística. “Només ens queda treballar en l’àmbit dels serveis, ja que planificar un pla de reindustrialització aprofitant el sector tecnològic no dona tants redits a curt termini”, comenta.

Exclusió social i laboral
L’enquesta de l’Ajuntament de Barcelona també recull un increment de la baixa intensitat de treball. La dada es refereix a les persones de fins a 64 anys que viuen en llars on els adults han estat ocupats menys del 20% del seu potencial de treball durant l’any anterior a l’estudi. En el global de Barcelona, l’indicador creix del 5,8 al 6,3% entre 2022 i 2024. En aquest cas, Ciutat Vella i Nou Barris, els districtes amb menys renda, són els que presenten els percentatges de població que viu en llars amb baixa intensitat de treball més elevades, per sobre del 10%. En canvi, la taxa més baixa es troba al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Les dades sobre salaris i accés l’habitatge es constaten en dos informes recents. En el primer, elaborat per Càritas, es conclou que una de cada quatre persones de Barcelona viu en exclusió residencial. A més, de la resta de la població, una vegada que les famílies han assumit les despeses relacionades amb l’habitatge, un 15% dels ciutadans es col·loca en la categoria de pobresa extrema. Per a evitar aquesta situació, des de l’entitat es reclama agilitzar totes les estratègies possibles per a garantir un “parc d’habitatge social de lloguer sòlid i estable”, que ara està per sota del 2%, lluny del 8% de la mitjana europea.

En una altra estadística de l’ajuntament, l’Observatori de les migracions i refugi a Barcelona, es mosta com el salari mitjà anual de les persones migrants és de mitjana 9.000 euros inferior al de la població autòctona. Davant d’aquesta discriminació, les demandes de sindicats i entitats socials continuen sent articular mesures com l’acreditació de competències per a aprofitar el talent laboral i desterrar la precarietat i els sous baixos que pateixen. En general, els experts consideren que l’exclusió social, la discriminació laboral i el forat negre de l’accés a l’habitatge són els reptes pendents per a equilibrar els indicadors econòmics de la ciutat de Barcelona.