Joves cantant el Cara al sol a les portes d’una universitat sense que ningú els acusi d’enaltiment del franquisme; partits independentistes que continuen fotent – se els plats pel cap; en Mazón donant explicacions a l’Infome semanal traient – se 229 morts de sobre com qui s’espolsa la caspa; els argentins tornant a avalar Milei; els errors en ple segle XXI dels cribratges de càncer de mama a Andalusia i altres comunitats governades pel PP; Trump ordenant ensorrar l’ala est de la Casa Blanca per construir – hi una fastuosa sala de ball…

Deixant de banda l’horrible drama dels conflictes i les desigualtats que afecten tot el planeta, seguir les notícies aquests dies ens posa davant d’una realitat tan rara i estranya que costa de creure. La realitat ens atordeix i les falsedats ens aclaparen. El cunyadisme s’estén en forma de terraplanistes, prescriptors d’aigua amb sal per curar totes les malalties, masclistes i homòfobs camuflats de defensor de drets (els seus, clar), manipuladors de les dades sobre immigració, i negacionistes de l’emergència climàtica, entre altres energúmens. A aquests darrers, els que creuen que l’escalfament del planeta no és veritat o que es tracta simplement d’un cicle “natural”, els hauríem d’enviar a Islàndia. Per què? Doncs perquè des de la setmana passada sabem que ha perdut el seu estatus de territori lliure de mosquits. No és cap notícia anecdòtica ni divertida. Fa molta por. No cal ser cap expert per deduir que si un lloc on abans no hi havia mosquits ara té les condicions perquè n’hi apareguin, tard o d’hora n’arribaran a les nostres latituds dels que transmeten malalties com la malària i el dengue. Potser llavors els que es creuen la bajanada del chemtrails, les esteles de condensació que deixen els avions i que, segons ells, serveixen per fumigar – nos, desitjaran que sigui realitat. Prenguem nota del que ens recorden els científics: la democràcia no consisteix que la teva ignorància valgui tant com el meu coneixement.