Vox, Alvise Pérez, el PP d’Ayuso, Manos Limpias, Vito Quiles, España Suma, Hazte Oir, Reconquista, Abogados Cristianos… No cal continuar passant llista, ni comprovar les últimes enquestes, ni veure joves entrevistats pel carrer parlant de les coses bones de la dictadura franquista per saber que l’extrema dreta torna, i amb ella el seu gen totalitari i criminal, amenaçant drets, valors i conquestes que tenim per indiscutibles i que fa massa temps que donem per descomptats. L’experiència és una lliçó. Tenim facilitat per donar per fetes coses que en realitat demanen treballar – les, lluitar – les i defensar – les dia a dia. Volem una Europa en pau, però ens costa acceptar de pagar el preu monetari i polític d’aquesta seguretat. Exigim el nostre estat del benestar, però no fem prou per desterrar el frau fiscal, la corrupció o el mal govern. Ens declarem iguals, homes i dones, però no som prou durs i taxatius amb el masclisme, els sostres de vidre i els qui defensen l’herència del patriarcat. Prediquem que l’immigrant no és un problema, però neguem o no afrontem de debò els problemes que genera la immigració descontrolada. Ens creiem que la democràcia és plena, i la realitat és que l’hem abandonat als interessos dels partits polítics i no fem res per deslligar – la, aprofundir – la i acostar – la a la gent. Tenim proves fefaents del que passa quan dones per fetes les coses. Vam donar per fet que sense violència es podria parlar de tot, que la democràcia mantindria a ratlla l’Espanya totalitària i repressiva, i portem vuit anys (des de l’1 – O) a l’ombra de la violència d’estat. Vam donar per fet que el català progressava adequadament cap a la normalitat, però la substitució lingüística i la catalanofòbia continuen avançant i no hem fet prou per impedir – ho. Hem donat per fet que el que s’acorda amb l’Estat va a missa, i Catalunya ja acumula desenes de milers de milions en inversió pressupostada que s’han quedat a Madrid. Tinguin clar, amables lectors, que aquí no es regala res. I si els catalans volem un país lliure per viure’l o perquè el visquin els nostres fills, més val que ens arremanguem tots plegats.