Molts estudis internacionals ja des de principis del segle XXI evidenciaven que hi ha una bretxa de gènere evident en el suport als partits d’extrema dreta i que proporcionalment els homes els voten força més que les dones. Però alguns estudis apunten que la diferència de gènere podria no ser tan gran com es diu i que en països com ara França s’ha anat reduint progressivament. La primera explicació compartida pels estudis és que els homes blancs de classe treballadora han perdut estatus econòmic i social i es consideren “perdedors de la modernització”. Els homes pràcticament monopolitzen determinades ocupacions que han perdut estatus i en què ha crescut la competència, sigui per la immigració sigui per la mecanització de les feines. Però també les diferències de gènere en la manera de socialitzar – se tindrien influència, de manera que les dones serien més progressistes i partidàries d’un estat del benestar “generós i inclusiu, cosa que contrasta amb el xovinisme del benestar de l’extrema dreta”, s’apunta en l’estudi La bretxa de gènere juvenil en el suport a l’extrema dreta, realitzat conjuntament per les universitats Pompeu Fabra (UPF), Humboldt de Berlín, Amsterdam i la London School of Economics and Political Science, i publicat el 24 de març a la revista Journal of European Public Policy. Les dones són més respectuoses amb les normes, i les normes de la democràcia exclouen el racisme i els prejudicis dels quals fa gala l’extrema dreta, que, a més, està associada amb el feixisme.

Un altre raó seria que els partits d’extrema dreta exalcen en la seva comunicació els rols tradicionals de gènere, cultiven ideals de masculinitat i propaguen el sexisme. A més, la percepció que ha augmentat la competència entre homes i dones i les polítiques progressistes de gènere han desencadenat una reacció negativa entre els homes que, al seu torn, alimenta el vot a l’extrema dreta. Fins i tot un estudi publicat el 2022 per l’American Journal of Political Science fa evident que les preocupacions entre els homes autòctons que els refugiats siguin rivals a l’hora d’aconseguir parella femenina “són un predictor significatiu dels delictes d’odi contra els refugiats”. La novetat del treball que han publicat enguany aquestes universitats és que se centra en la bretxa de gènere “juvenil” pel que fa a l’extrema dreta; demostra que el suport dels homes joves és molt més gran que el de les noies en comparació amb la diferència entre homes i dones adults, i apunta que es tracta d’un fet generacional i no pas vinculat només amb l’edat perquè són les generacions Z i mil·lennista (entre els 19 i els 29 anys) les que han fet aquest salt. Tot i que els autors, entre els quals hi ha el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon, admeten que fan falta estudis específics i complets per determinar inequívocament quines són les causes d’aquest salt ideològic generacional, en el treball n’apunten dues de principals, econòmica l’una, i cultural l’altra.

Les generacions més joves d’Europa s’enfronten a reptes econòmics importants com ara la dificultat de tenir un habitatge, la dependència prolongada dels pares, la precarietat laboral i l’accés limitat a carreres professionals estables en un mercat laboral molt competitiu. Amb l’augment de la formació universitària de les dones joves, els nois poden percebre que perden possibilitats de disposar de llocs de treball d’alt estatus per la competència d’elles. Els homes joves, a més, podrien sentir – se més vulnerables que mai a l’hora de complir el paper tradicional que s’assignava als homes de ser el “sustentador i proveïdor” de la família.

Pel que fa al canvi cultural, la força de moviments feministes com ara el #MeToo, antidiscriminatoris per raça o orientació sexual com ara els woke i la rellevància recent de les qüestions de gènere i de normes de gènere més progressistes, haurien ampliat entre els joves la bretxa de gènere pel que fa al suport a una extrema dreta antifeminista, xenòfoba i contrària als drets LGTBI. Mentre que les dones joves poden viure aquests canvis culturals com a empoderadors, els nois blancs i heterosexuals els poden viure com una amenaça al seu rol social, a l’estatus tradicional que ocupaven els homes. Els autors admeten que avui és només una “especulació” que els homes joves són més propensos a reaccionar als moviments de gènere progressista perquè, en primer lloc, tindrien més interacció amb les noies que no pas van tenir generacions anteriors i, en segon lloc, perquè el jove tindria més inseguretats respecte al seu sentit de masculinitat, encara en evolució. Però estudis sociològics sobre el Brexit han demostrat que la percepció que tenien els homes de ser discriminats va impulsar el vot a favor de sortir de la Unió Europea, i que les actituds sexistes tenien relació amb el vot a l’extrema dreta i a favor del Brexit.

En darrer terme, els homes joves estarien més influenciats pels continguts d’extrema dreta i de “maninfluencers” de les xarxes socials. Un estudi alemany del 2024 apunta que el partit Alternativa per Alemanya (AfD) hauria aprofitat electoralment el poder de mobilització de la reacció de gènere a través de la xarxa TikTok. Però també hi ha investigacions anteriors amb conclusions contràries que mostren com els partits d’extrema dreta adapten la seva posició política depenent de quin electorat busquin en cada moment. Estudis publicats a Political Studies el 2022 i a West European Politics el 2023 mostren com partits d’ultradreta van defensar la igualtat de gènere en resposta a “les amenaces percebudes de cultures no occidentals i musulmanes”.

El treball sobre la bretxa de gènere juvenil ha creuat els Estudis Electorals Europeus (EES) del 2024 amb els del 1989, 1995, 1999, 2004, 2009, 2014 i 2019 per comparar l’evolució al llarg del temps –l’EES és una enquesta postelectoral transnacional recurrent que fins ara s’ha dut a terme després de cada elecció al Parlament europeu des del 1979 amb una excepció el 1984. Amb una mitjana de 1.000 enquestats per país, els autors de La bretxa de gènere juvenil en el suport a l’extrema dreta la consideren una gran font de dades per estudiar els patrons de vot dels joves actuals i comparar – los amb el comportament de les cohorts més grans.

L’estudi ha tingut en compte tres categories d’edat: edat adulta primerenca per a votants joves de 16 a 29 anys, edat adulta mitjana (votants de 30 a 64 anys) i edat adulta tardana (de 65 anys o més). La bretxa de gènere pel que fa al vot a la ultradreta és evident en totes les edats i es compleix el patró que són els homes els que més suport hi donen. De fet, el percentatge d’homes que donen suport a partits d’extrema dreta és semblant per edats: un 21,3% entre els joves, un 21,5% entre els adults i un 21,4% entre la gent gran. Però entre el jovent hi ha una bretxa força més gran en aquest vot entre nois i noies. Mentre que el 18,2% de les dones adultes i el 17,7% de les grans van votar al Parlament Europeu partits ultres, entre les joves ho va fer el 13,9%. Mentre que hi ha una diferència entre nois i noies de 7,4 punts percentuals en el vot ultra, entre homes i dones adults la diferència és només d’entre 3,3 i 3,7 punts.

La conclusió de l’estudi és que “les dones joves són les menys propenses de qualsevol grup d’edat a votar per l’extrema dreta, mentre que els homes joves tenen la mateixa probabilitat de votar per l’extrema dreta que els seus homòlegs de mitjana edat i grans”. Afegint a l’anàlisi el criteri de “propensió a votar” que també inclou l’EES i que situa els homes joves un punt per sobre dels de mitjana edat i grans, els autors del treball no dubten a reforçar la hipòtesi que el jovent masculí tendeix “a tenir una preferència pels partits d’extrema dreta més que qualsevol altre grup d’homes, així com qualsevol altre grup d’edat i gènere”. La tendència és similar entre països europeus.

Els autors admeten que no poden saber si la bretxa de gènere juvenil es produeix perquè ha augmentat el vot ultra dels nois, perquè ha disminuït el de les noies o per totes dues raons. Tenint en compte que tampoc poden demostrar que la major diferència es produeix per simple qüestió d’edat, els autors recorren a analitzar les diferències generacionals i arriben a una de les conclusions principals del treball: tot i que els homes joves sempre han estat més propensos a votar formacions ultres, a partir del 2020 es dispara el percentatge dels que ho fan respecte de les noies i d’altres grups d’edat, de manera que la bretxa de gènere en aquest vot es deu “al suport significativament més gran a l’extrema dreta entre els homes joves actuals”.

Examinant les diferències generacionals pel que fa a aquest vot ultra tenint en compte edat, període, gènere, país i generació, l’estudi detecta que les generacions més joves –generació Z i mil·lennistes– tenen més probabilitats de fer – ho que la generació X o els baby – boomers. Mentre que en la generació nascuda després de la Segona Guerra Mundial pràcticament no hi ha cap diferència entre gèneres, en les generacions joves s’aguditza la diferència entre la posició de nois i noies.

És la generació Z la que apunta a una probabilitat més gran de decantar – se pel vot ultra, amb una tendència creixent respecte a les altres generacions, sobretot la X però també els mil·lennistes. Aquesta tendència creixent de la generació Z “podria significar un canvi més ampli en els alineaments polítics que podria remodelar el panorama electoral en el futur”. Aquest és un dels crits d’atenció que fan els autors: “Atès que investigacions anteriors han demostrat que el vot per primera vegada i la formació de preferències durant els anys de formació tenen un impacte durador en les actituds i el comportament de vot més endavant a la vida, el suport a l’extrema dreta podria augmentar dràsticament en el futur a mesura que els votants joves d’avui envelleixin.”

Per intentar aprofundir una mica més en els motius de les diferències de gènere entre els joves, les anàlisis multinivell dels autors distingeixen entre la propensió a votar partits ultra i l’elecció del vot. Mentre el nivell educatiu és un factor que allunya d’aquest vot potencial, no té gaire influència a l’hora de decidir el vot. L’actitud davant les normes i els valors, l’autoidentificació amb la dreta, la priorització del creixement econòmic per sobre del canvi climàtic i les actituds més autoritàries es relacionen amb la propensió al vot ultra, mentre que l’actitud progressista respecte als matrimonis del mateix sexe i als rols de gènere allunya la possibilitat. Curiosament, l’actitud envers la immigració és un factor poc rellevant en la propensió a votar ultra però, en canvi, estar a favor d’una política restrictiva en immigració sí que s’associa amb el vot a la dreta extrema.

La conclusió de l’anàlisi tant del vot europeu a l’extrema dreta en les eleccions comunitàries del 2024 com de la probabilitat general de votar formacions ultres, és que la bretxa de gènere juvenil respecte d’aquest vot es deu principalment a “un recent suport creixent entre els homes joves” tal com ja apuntaven fins ara informacions periodístiques i anàlisis d’experts. L’agudització de la diferència entre nois i noies pel que fa a aquest vot té a veure més amb “dinàmiques generacionals” que amb el fet que siguin joves i, a més, tindria més a veure amb actituds culturals que amb la pròpia distinció de gènere.

Els autors adverteixen que els patrons de vot observats en les eleccions europees del 2024 “podrien ser encara més forts en les properes eleccions nacionals”, una possibilitat que estan corroborant tant enquestes públiques com el CEO i el CIS com sondejos privats. Els autors no dubten a afirmar: “Els nostres resultats podrien considerar – se com a evidència primerenca d’un possible patró de vot emergent que s’estén més enllà dels patrons de vot de les eleccions al Parlament Europeu.”