Catalunya assolirà aquest any la fita històrica dels 4 milions d’ocupats, mig milió més que fa 20 anys; amb creixements anuals al voltant del 3,5%. Són taxes que no es registraven des d’abans de la crisi del 2008. Aquest increment de la massa treballadora és directament atribuïble a la immigració, que ja representa el 20% dels afiliats a la Seguretat Social, quan fa 10 anys a penes superava el 12%. Això té lloc en un moment en què la contribució autòctona és negativa: en surten més del mercat laboral dels que hi entren.

Aquestes dinàmiques poblacionals són clau per entendre les causes de la fortalesa de l’economia catalana, amb un creixement que, segons les previsions actuals –pendents de posar al dia–, podria estar aquest any al voltant del 2,6%; quan el de la zona euro està en el 0,9%. Aquest diferencial s’explica, en part, pel “xoc demogràfic”, expressió utilitzada per Josep Oliver, catedràtic emèrit d’economia aplicada de la UAB i director de l’Anuari econòmic comarcal BBVA 2025 (vegeu pàgina 4). Només en els últims tres anys la població de Catalunya ha augmentat en prop de 360.000 nous residents: “Aquest creixement immigratori és el reflex i permet el fortíssim augment de l’ocupació i del consum privat, perquè eleva la renda familiar i, per tant, la demanda de productes i serveis”, ha assenyalat.

En la primera meitat d’aquest any, el vigor del consum de les famílies –i també de la inversió de les empreses– ha sorprès els analistes que fan les projeccions econòmiques, i que havien fet uns càlculs no tan optimistes partint de la incertesa global i els seus efectes negatius sobre la confiança. Ara estan refent els seus comptes. De moment, el Banc d’Espanya ja ha elevat dues dècimes la seva previsió de creixement del PIB per al conjunt de l’Estat fins al 2,6%, però manté la del 2026 en l’1,8%.

A Catalunya cal esperar. La Cambra de Comerç de Barcelona té previst publicar un nou quadre macroeconòmic els pròxims dies. El vigent és del juliol, quan va fer una correcció a la baixa i va deixar el creixement del PIB del 2025 en el 2,6% i el del 2026 en el 2,4%. Està en sintonia amb el que el govern català va presentar al maig (2,6% i 2%, respectivament), i amb el del servei d’estudis del BBVA, que també fa periòdicament aquest exercici prospectiu, i a inicis de l’estiu parlava del 2,6% i l’1,5%. Ara bé, com que els economistes del banc basc defensen que l’economia catalana manté un diferencial de creixement favorable amb relació a l’espanyola, cal esperar que elevin aquestes taxes, que s’han quedat obsoletes.