Diumenge passat, el Partit Popular va donar a conèixer l’anomenada ‘Declaració de la Regió de Múrcia’, que pretén fixar el full de ruta de la dreta espanyola en allò que fa referència a la immigració. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va presentar el pla amb un discurs ple de tòpics, en què va parlar de “posar ordre”, va vincular els nouvinguts amb la delinqüència i fins i tot va parlar d’immigrants de segona i de primera, situant en aquest darrer grup els que tenen “un vincle especial” amb Espanya. La “proposta” cal inserir – la en el procés que han seguit els populars en els últims mesos, d’un enduriment progressiu en allò que fa referència al to i als plantejaments sobre la immigració, i, en bona part, s’explica pel temor a perdre votants en favor de l’extrema dreta. De fet, el principal problema és que els partits de la dreta tradicional actuen molt més empesos per la por a perdre votants per part de Vox i Aliança Catalana que no pas per la voluntat d’afrontar un debat seriós en un tema que representa un repte transcendental per a la nostra societat.

Un debat que, malauradament, es fonamenta molt més en els tòpics i les notícies falses que no pas en dades contrastades; en el debat emocional –fet a cop d’enquesta i de titular– que no pas en la discussió serena i raonada; en la proposta cridanera que no pas en els plantejaments argumentats i constructius; en la criminalització de la pobresa i la diferència que no pas en l’objectiu de millorar la convivència. La immigració representa un repte clau en el present i el futur, un repte en què ens hi juguem el model de societat, que volem cohesionada i integradora, vingui d’on vingui i es digui com es digui, i els partits i els mitjans de comunicació tenim l’obligació d’actuar amb responsabilitat. Catalunya ha estat, tradicionalment, un país que s’ha construït a partir d’aportacions molt diverses. Tal com explicava l’historiador Jaume Vicens Vives a ‘Notícia de Catalunya’, som el resultat “de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge”. Cal que donem valor a aquest element i siguem capaços de fer un debat serè i constructiu sobre la immigració.