El cap de setmana passat, el Partit Popular va aplegat els seus onze presidents autonòmics per tal d’acordar una posició conjunta sobre la immigració. De la trobada en va sortir l’anomenada Declaració de la Regió de Múrcia. Un dels punts més cridaners de la proposta és l’anomenat el nou “visat per punts”, dissenyat a imatge i semblança del que s’aplica a “d’altres països, com el Canadà, Austràlia i el Regne Unit”, i que serveixi per “posar ordre” a l’entrada d’immigrants. L’escenari en què es va donar a conèixer la proposta no és casual. Aquest estiu, Torre Pacheco es va convertir en l’epicentre d’incidents racistes; i, igualment com ha succeït al País Valencià o a les Illes Balears, Vox ha aconseguit introduir algun dels seus plantejaments sobre la immigració. Malgrat tot, en el moment de donar a conèixer la seva proposta, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es va voler distanciar dels incidents (“això no s’arregla amb protestes”, va afirmar); però també es va voler situar en un terme mitjà entre el PSOE i Vox. “No ens trobaran en la política d’entri qui vulgui”, va deixar anar el líder popular, que també va afegir que “la solució no és ni regularitzar – los a tots ni tirar – los al mar”, sinó “posar ordre i aplicar la legalitat”. Feijóo també va plantejar un sistema de discriminació positiva a favor dels immigrants procedents dels països llatinoamericans: “Reconeixem el vincle especial que ens uneix amb les nacions germanes d’Hispanoamèrica, amb les quals compartim llengua, història i valors”, va dir. L’endemà, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va voler introduir – se en el debat i va assegurar que “la immigració hispana no és immigració. Un argentí o un veneçolà a Madrid no és un immigrant. Deu ser per una qüestió legal de papers, però no ho és, a cap afecte”, va declarar en una entrevista a Telecinco.

La proposta del PP ha generat un intens debat, que s’afegeix al que va provocar, des del primer instant, el pacte entre Junts i el PSOE per al traspàs de les competències sobre la immigració a la Generalitat, que la setmana passada va ser rebutjat al Congrés espanyol. La intervenció de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, va advertir d’un “col·lapse” per l’actual gestió migratòria i va reclamar que Catalunya tingui les competències per “controlar l’actual desbordament”; unes declaracions que van provocar un tens estira – i – arronsa amb el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, i també amb Podem. El debat sobre la immigració és, doncs, ben viu, amb més soroll de fons que no pas propostes.