El senyor David Cid, diputat i portaveu dels Comuns al Parlament de Catalunya, va publicar un article que es titulava “Som 8 milions i si som 10, millor”. Un dels raonaments era “que l’arribada de persones a Catalunya té poc a veure amb el nostre model productiu i que són persones que fugen de la fam i les guerres dels seus països d’origen. Prosseguia dient que el debat sobre quants catalans som o podem ser, serveix als interessos espuris del racisme i la xenofòbia, perquè no es plantejaria cap dubte sobre arribar a ser 10 milions de catalans si fossin fills i filles de pares i mares de vuit cognoms catalans”. Aquest raonament esbiaixat ha estat rebatut entre d’altres pel Sr. Jaume Argerich en la secció TantxTant del diumenge dia 21 i pel Sr. Miquel Puig en un altre diari. El Sr. David Cid i la resta de diputats dels Comuns tot ho analitzen des de l’òptica del classisme, i d’aquí es desprèn una anàlisi tendenciosa de la realitat de la immigració a casa nostra. Els dos articulistes abans esmentats indiquen que hi ha tanta immigració pel tipus de model productiu que tenim a casa nostra, i en canvi al País Basc, per exemple, no es necessita tanta mà d’obra no qualificada i la immigració hi està més controlada. Aquests dies hem vist estadístiques dramàtiques del coneixement de la llengua en el sector serveis, bars, restaurants, per part dels immigrants. El Sr. Cid no és més que un infeliç i un pobre diable, que emet missatges amb la idea gens dissimulada d’agredir els emprenedors petits, mitjans i grossos que per a ell només són uns explotadors.