“M’estic desplaçant cap al sud ara mateix. Necessito dos dies per situar – me i aleshores podrem parlar.” La resposta de Bassam Zaqout, resident de Ciutat de Gaza i director de la Societat Palestina de Socors Mèdics, reflecteix el caos que les bombes israelianes desfermen durant els darrers dies a la capital gaziana, on desenes de milers de persones s’afanyen a buscar la manera de fugir de la ciutat.

Des de principis d’agost, les tropes israelianes comandades per Eyal Zamir han avançat des del nord, l’est i el sud del nucli urbà més gran de la Franja i han forçat el milió de persones que s’hi amuntegaven a esmunyir – se cap a l’oest. La setmana passada, l’exèrcit d’Israel va emetre una ordre d’evacuació sobre tota la ciutat de Gaza. I dimarts, Israel va assegurar que iniciava una ofensiva terrestre contra tota la ciutat, després de bombardejar – la durant setmanes per aplanar el camí dels militars.

Segons les tropes, els gazians haurien de recular cap a l’oest, agafar la carretera d’Al – Rashid, que ressegueix la costa, i marxar cap al sud. Israel vincula l’ordre d’evacuació amb un acte de protecció cap als civils, però Amnistia Internacional ho veu com un crim contra la humanitat.

“Molta gent no vol moure’s d’aquí”, diu en Mohammed, un pare de família, des d’aquella ciutat. “Per a molts, és una qüestió de diners. Agafar la tenda de campanya i desplaçar – te cap al sud són 3.000 xéquels [uns 760 euros] en metàl·lic”, explica per telèfon a El Punt Avui. Una quantitat impossible d’assumir per a la majoria, que des del 2023 sobreviuen a partir d’estalvis en un territori amb el mercat laboral trinxat sota les bombes. “D’altres no volen moure’s perquè a l’inici de la guerra ja van ser desplaçats cap al sud i allò els va suposar molt de patiment”, conclou.

Les autoritats israelianes estan immerses en una operació que reconeixen que té per objectiu destruir del tot el municipi mil·lenari de Ciutat de Gaza. El govern assegura que els seus barris suposen “el darrer bastió de Hamàs” i que aquest és el cop “definitiu” contra la milícia palestina. Durant els darrers dos anys, han fet servir els mateixos arguments abans de fer volar pels aires altres ciutats, com Beit Hanoun, al nord, o Rafah, al sud.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i l’antic ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, són des del 2024 fugitius de la justícia internacional per crims de guerra i crims contra la humanitat perpetrats a la Franja de Gaza durant l’actual ofensiva. Aquest setembre, l’Associació Internacional d’Acadèmics del Genocidi, la principal institució global dedicada a l’estudi d’aquest crim que aglutina 500 experts, ha determinat que les accions que Israel perpetra a Gaza des del 2023 són un genocidi. Els atacs indiscriminats sobre la població civil; la quantitat d’infants morts i ferits; la destrucció sistemàtica del parc d’habitatges i els atacs contra tot allò relatiu a la continuïtat de la identitat palestina –universitats, llibreries, centres de documentació– són alguns dels arguments de l’associació.

Dimecres, el portaveu en àrab de l’exèrcit israelià, Avichay Adraee, va anunciar l’obertura d’una segona carretera per sortir de Ciutat de Gaza i va exigir que el més de mig milió de persones que hi continuen en marxessin en 48 hores. El missatge s’emmarcava en la successió d’ultimàtums amb què Israel vol pressionar la població per buidar la ciutat com més aviat millor.

L’anunci d’Adraee arribava mentre la carretera d’Al – Rashid, l’única que havia estat disponible durant les darreres setmanes, registrava moments de col·lapse. Multituds desfan el camí que van recórrer al gener, quan l’alto el foc que Israel va interrompre més tard els va permetre tornar cap a Ciutat de Gaza després d’haver – ne estat expulsats en una ocasió anterior.

Mentrestant, Israel persisteix en els bombardejos al nord, el centre i el sud de la Franja, incloent – hi Al – Mawasi, un territori diminut on Israel promou una suposada zona humanitària. Els gazians que hi arriben no troben espai per instal·lar – s’hi ni prou punts d’aigua ni de menjar. El Ministeri de Salut de Gaza va informar ahir que els atacs israelians havien mort 79 persones en 24 hores, la majoria de les quals a Ciutat de Gaza, fet que eleva la xifra de persones que Israel ha matat a Gaza a 65.141.

A Israel, uns centenars de soldats a la reserva –dels prop de mig milió que hi ha– han anunciat recentment la seva negativa a tornar a l’exèrcit durant les properes convocatòries de reservistes. Veuen la continuació de l’ofensiva a Gaza com una maniobra política desvinculada de la recuperació dels ostatges i que busca garantir la supervivència de l’executiu.