Ahmed el – Hamdaoui podria ser un dels homes enterrats sense nom a Figueres dels que van morir en l’accident del camió que transportava immigrants clandestins i que va bolcar a Capmany el 16 de març del 1997, amb la consegüent mort d’onze persones. Ibrahim, un nebot d’Ahmed el – Hamdaoui, ha presentat ara, 28 anys després, un escrit per demanar que es comprovi si el seu oncle, germà del seu pare, és algun dels cadàvers, catalogats com a morts 2, 5, 8, 9 i 10 i enterrats al cementiri de Figueres. El jutjat número 5 de Figueres, que va instruir el cas, ha tramès la petició al jutjat penal 2 de Girona, que és el que va dictar la sentència absolutòria, que va ser revocada per l’audiència que va condemnar Lakbir Aitsalah, l’organitzador del viatge, a tres anys de presó després que es modifiqués el Codi Penal per salvar el buit legal existent i poder castigar el tràfic il·legal de persones en trànsit o amb destinació a l’Estat espanyol. L’objectiu primer és trobar l’expedient que ha de contenir les fitxes que la Guàrdia Civil va fer de totes les víctimes, amb les fotografies dels cossos, roba i objectes personals per intentar discriminar si El – Hamdaoui (de qui es té una foto en vida) té coincidències físiques amb algun dels cinc cadàvers enterrats a Figueres. Si s’hi troben coincidències, es podria evitar haver d’exhumar els cinc cossos per fer les proves d’ADN. L’empremta biològica dels sense nom enterrats a Figueres no està guardada perquè el 1997 encara no s’aplicava l’ADN en la investigació forense. El 2018 ja es va donar el cas que una dona marroquina resident a Itàlia va venir per dir que sospitava que un germà seu anava al camió accidentat. Però la dona no va aportar més dades i no es va fer cap exhumació ni cap investigació més.

Al camió accidentat, hi viatjaven divuit homes magribins amagats i onze van morir. Al principi, tots eren sense nom –NN (nomen nescio), segons la terminologia de la medicina forense–. Se’ls va assignar un número, de l’1 a l’11, i es va començar a treballar en les tasques d’identificació, difícils, perquè la majoria anaven indocumentats. Un duia uns papers que l’identificaven en una mena de doble fons de les sabates i, a partir d’aquesta dada, es va anar estirant el fil. Es va aconseguir posar nom al mort número 6 (Fouad el – Hadid) i al número 11 (Muhammad el – Hadri), i es va contactar amb familiars seus. El 25 de març els morts número 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9 i 10 es van enterrar en nínxols de beneficència encarats a la Meca al cementiri de Figueres. Després, va ser possible identificar els morts número 3 (Maat Bougettaoui) i 4 (Muhammad Edbiri). El 27 de maig del 1997 es va tramitar l’autorització de Sanitat per poder traslladar els cossos dels quatre homes identificats –Bougettaoui i Edbiri van haver de ser desenterrats– als pobles natals respectius al Marroc. Més endavant, es va identificar el mort número 1 (Mostafa Ghabbar) i el número 7, que també van ser traslladats al Marroc, prèvia autorització.

Els morts 2, 5, 8, 9 i 10 continuen sense nom i ocupen els nínxols 165 (5), 166 (8), 169 (9), 146 (2) i 176 (10). Ara hi ha la possibilitat de posar nom a un d’ells. Podria ser Ahmed el – Hamdaoui.