Portem ja unes setmanes amb el focus polític i mediàtic en la immigració, des d’una mirada, no cal dir – ho, del tot negativa, i tot esperant llegir quelcom de positiu, m’he rendit i m’ho he buscat jo. A Espanya hi ha més de 3 milions d’afiliats estrangers a la Seguretat Social, un 14% del total, molts treballant en hostaleria, camp, construcció o servei domèstic. Sense ells, qui cuidaria la gent gran o faria feines que sostenen la vida quotidiana? Tot i això, el relat hegemònic silencia les seves aportacions i n’amplifica els prejudicis. Ahir mateix, el president de Galícia reclamava una immigració “planificada i que vingui a aportar”. Però la realitat és que els immigrants ja aporten, i molt. El que falla són unes vies legals lentes i restrictives que obliguen molts a la irregularitat: prop de 700.000 persones viuen sense papers, atrapades en un laberint burocràtic que les aboca a la precarietat. Experts com Carmen González Enríquez recorden que és precisament la falta de canals segurs el que genera vulnerabilitat, no pas la presència dels immigrants. La immigració no és amenaça: és un motor imprescindible per al present i futur d’una societat envellida. El repte no és alçar murs ni repetir eslògans, sinó reconèixer aportacions, dignificar feines i obrir vies reals d’integració. Més dades i menys por.