Vaig tenir la sort, si es pot dir així, de patir la síndrome de l’impostor abans que ChatGPT i altres IA envaïssin els nostres espais personals i professionals. M’imagino capaç d’escopir qualsevol idea senzilla i veure – la tornar convertida en la mateixa idea absurda, però carregada de tecnicismes per impressionar els mortals, i em recorren calfreds. És clar que utilitzo la IA; com a desenvolupador de programari, ho faig cada dia, però sempre i només com una eina més de treball. Suposo que per això Microsoft va decidir anomenar – la Copilot en lloc de Pilot: som nosaltres els que hem de guiar – la, no pas a la inversa.

Tinc un amic que fa mesos que està entusiasmat amb la IA. Assegurava que és una tecnologia sense límits, cosa que contrasta amb la meva opinió. Suposo que les nostres experiències jugant amb la IA no han estat les mateixes, ja que jo li vaig trobar els límits ràpidament quan li vaig demanar que em dissenyés l’arquitectura d’un sistema operatiu. No és difícil deixar – la sense paraules quan el context requereix imaginació i, sobretot, pensament crític.

Aquest mateix amic ara està fascinat amb una altra eina que ell assegura que no té límits i que ha vingut a canviar – ho tot: Aliança Catalana. Diumenge, a taula, va sortir el tema, i em va cridar l’atenció veure com els debats tenien paral·lelismes amb la seva fascinació per la IA. L’endemà, amb l’entrevista que van fer a Sílvia Orriols a RAC1, vaig poder comprovar – ho en directe: una noia amb idees simples, adornades amb tecnicismes, capaç de resoldre problemes bàsics però que es queda al·lucinada quan se li planteja una qüestió que supera els seus coneixements.

Honestament, vaig quedar decebut amb com la Mònica Terribas va conduir l’entrevista. Gairebé tota l’estona va deixar la pilota botant a l’Orriols per poder – hi fer un bon xut. Treure el tema d’Israel? Quin gran error pensar que la societat catalana no està dividida en això o que una gran part no són simpatitzants de Netanyahu. Debatre sobre independència i immigració? Per favor, és com demanar – li a ChatGPT la taula del dos. Haurien pogut preguntar sobre els grans desafiaments que cal afrontar per gestionar un país: com encarar la precarietat laboral dels joves, la crisi de l’habitatge, el canvi climàtic o projectes clau com el corredor mediterrani per al desenvolupament de Catalunya. Probablement la seva resposta seria culpar i atribuir la solució als immigrants, i m’hi jugo un pèsol que la gent desconnectaria el pilot automàtic i recuperaria el control de seguida, perquè tothom veuria que és obvi que està al·lucinant.

A tot això, espero que els partits d’esquerra (i més al centre) que encara tenen por d’afrontar debats sensibles facin finalment el pas i deixin de defugir – los. L’únic que aconsegueixen és infantilitzar la política. Fa uns anys, els partits verds eren marginals per la seva agenda ecologista, però a mesura que van créixer, les formacions més grans i consolidades van acabar assumint bona part d’aquelles polítiques. Potser ha arribat l’hora d’espavilar – nos també en aquest àmbit i deixar de negar l’evidència.