Empadronar – se és un dret i una obligació de qualsevol ciutadà. La llei estableix que l’administració municipal ha de posar tots els mitjans per facilitar el registre, independentment de la situació legal o jurídica dels sol·licitants, o que disposin d’un domicili fix on registrar – se. La realitat és que les persones que no tenen un pis en propietat o un contracte de lloguer ho tenen complicat per fer aquest tràmit quan a l’Ajuntament els demanen documents per acreditar el lloc de residència. Normalment, es tracta de persones en situació de vulnerabilitat que estan ocupant pisos o viuen de relloguer en habitacions on el titular del domicili no vol que constin. Les persones que viuen en infrahabitatges o a la intempèrie topen amb les mateixes dificultats perquè no tenen un domicili fix, tot i que la llei contempla que es puguin censar al mateix ajuntament o qualsevol dependència municipal.

Les més de 200 entitats socials i veïnals que configuren la Xarxa d’Entitats pel Padró han impulsat el Pacte pel Padró conscients que aquest tràmit s’està convertint en un problema greu i en motiu de disputa política en alguns municipis. Les entitats alerten que són una quarantena els ajuntaments que posen traves burocràtiques, en ciutats tan poblades com ara Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona i Mataró. En altres municipis, com ara Ripoll i Martorell, tampoc es posen fàcils els tràmits i els seus representants polítics es manifesten públicament contraris a empadronar a persones que ocupen o viuen en infrahabitatges, malgrat que la legislació preveu la figura de censar sense domicili fix.

Pel portaveu de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), Pedro Luna, s’està normalitzant que els ajuntaments restringeixin l’accés i això està creant situacions de molta precarietat en barris amb famílies nouvingudes que viuen de relloguer o en habitatges ocupats. “Estan desesperats, perquè els propietaris dels pisos s’hi neguen, quan s’hauria de poder empadronar tothom”, diu el portaveu veïnal indignat per les negatives d’ajuntaments, com ara el de Ripoll, on governa Aliança Catalana, i d’altres ciutats sota el lideratge de partits d’esquerres també demanen requisits per acreditar la residència. “Esperem que la situació es reverteixi i els ajuntaments complexin amb el que han signat els seus grups parlamentaris”, conclou des de la federació veïnal de l’acord que es va signar al juny amb el suport d’ERC, PSC, Comuns i la CUP mentre que Junts, Vox i Aliança Catalana en quedaven al marge.

La Xarxa d’Entitats pel Padró, que des del 2023 fa un front comú, confia que tiri endavant una taula de seguiment del pacte per garantir que els ajuntaments empadronin tothom. “Es posa el focus a criminalitzar la pobresa i no a tenir un registre dels qui resideixen al territori”, defensa la portaveu de la Federació d’Entitats d’Acció Social (ECAS), Kautar Loukaini, que recorda que aquest és un tràmit essencials per comptar – los com a ciutadans. És per això que les entitats reclamen una política de padró activa que defineixi uns criteris uniformes dels tràmits que s’han de seguir a l’hora de presentar documents a les oficines d’atenció ciutadana. Al seu parer així es posaria fi a “l’arbitrarietat” dels tècnics municipals per demanar documents o amb els serveis d’inspecció que només en alguns llocs s’encarreguen de supervisar que es visqui al domicili on es volen empadronar.

Les associacions demanen que els ajuntaments siguin més transparents amb la informació als webs i a les oficines per facilitar els tràmits i aclarir els documenten que s’han de presentar i els terminis de tot el procés, que s’allarguen tres mesos des que es presenta la sol·licitud. L’article 15 de la Llei 7/1985, estableix que: “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideixi habitualment.” I, d’altra banda, la mateixa llei dictamina que: “Els ajuntaments han de dur a terme les actuacions i operacions necessàries per mantenir actualitzats els padrons de manera que les dades contingudes en aquests concordin amb la realitat.”

Com explica Loukaini, el padró és un “metadret” que genera el reconeixement d’altres drets bàsics de les persones, com ara l’accés a l’educació i a la salut o la regularització administrativa en el cas de les persones migrades. El dia a dia, però, es troben amb municipis on no s’empadrona si abans els serveis socials no han fet un informe de la seva situació i altres municipis no fan el seguiment si abans no s’està empadronat. “És un peix que es mossega la cua que acaba cronificant situacions complicades i determinats col·lectius”, defensa la portaveu d’ECAS, que alerta del discurs racista que s’està estenent per fiscalitzar la pobresa i les persones migrades quan el padró, recorda, és un tràmit administratiu per dimensionar els serveis del territori i “no per donar accés a prestacions, com alguns volen fer creure”.

Les entitats que treballen amb col·lectius en situació de vulnerabilitat posen l’accent en la itinerància de les persones sense llar perquè s’empadronin allà on dormen, encara que durant un temps se’ls deixi de veure pel municipi. “S’està amplificant el problema amb un discurs populista de no empadronar i voler fer – los invisibles sense que deixin de ser – hi”, lamenta Loukaini d’una problemàtica estructural que s’està agreujant amb la crisi de l’habitatge i que requereix de “voluntat política” per garantir aquest dret reconegut per llei.