Acostumats com estem a Catalunya que ens acusin d’antiespanyols per parlar la nostra llengua, de supremacistes per defensar el dret d’autodeterminació, de sediciosos per protestar pacíficament al carrer o de nazis per denunciar la repressió política amb llaços grocs, tampoc estranya gaire que ara també acusin els catalans de racistes, per voler exercir competències en matèria d’immigració. Sigui com sigui, és el que ha fet Podem, que ha passat de defensar el dret de Catalunya a exercir l’autodeterminació i, per tant, totes les competències d’un Estat, a fer – se una selfie al costat de Vox i el PP negant a Catalunya el traspàs d’una part de la gestió administrativa de la immigració. Han intentat despistar, parlant d’Aliança Catalana, de Junts i de “racisme institucional”; han obviat que a Catalunya qui governa és el PSC – PSOE amb suport dels Comuns i d’ERC; han oblidat que Catalunya ha estat terra d’acollida i d’integració amb governs de tots colors, i han ignorat a consciència que això va de des d’on s’exerceix una competència, no sobre quin partit ho fa, ja que això últim ho decideixen els ciutadans. Podem en cap cas veu “racisme institucional” en el fet que Espanya exerceixi les competències sobre immigració; ni tan sols quan han mort desenes d’immigrants a la tanca de Melilla amb Ione Belarra i Irene Montero assegudes al Consell de Ministres de Pedro Sánchez, ni tampoc davant la probabilitat que un dia siguin el PP i Vox els qui manin a La Moncloa. No sé si això és catalanofòbia, però segur que és centralisme a la vena. Catalunya vol i necessita incidir en la gestió de la immigració perquè és d’irresponsables no veure el que representa que la població estrangera hagi passat en 25 anys del 2% al 19% del total (12,8% a Espanya). És impossible no adonar – se de l’impacte que genera aquest creixement accelerat, la degradació que provoca en els serveis públics acostant – los al col·lapse, la dificultat extrema per integrar socialment, culturalment i lingüísticament el volum de nouvinguts i el risc de pèrdua de la cohesió social que s’assumeix. I és perfectament compatible ser antiracista amb parlar d’això i plantejar des de la primera línia territorial una regulació del flux que faciliti l’acollida a l’immigrant sense trencar la cohesió social.