El rebuig a la presa en consideració de la delegació a la Generalitat de les competències en immigració deixa en molt mal lloc, sobretot, els artífexs de la negativa. Del PP i Vox no se’n podia esperar res, però causa una profunda decepció que la motivació de Podemos sigui estrafolària com ho són les falsedats de la dreta i la ultradreta quan aborden el fet migratori. Perquè la seva objecció és tan feble que es redueix a una discrepància ideològica basada en una hipòtesi. Podemos no rebat el contingut de la proposició de llei ni confronta amb el govern que l’hauria d’aplicar (del PSC). Simplement ha volgut entrar en el cos a cos amb qui ha impulsat la iniciativa (Junts) i especular que si fos al govern aplicaria la llei de manera racista. Podemos no pot anar més enllà d’aquest discurs –al qual també s’ha arrapat Gabriel Rufián– perquè no se sosté que una mateixa normativa, quan és gestionada per l’administració més propera i en finestreta única basant – se en circumstàncies específiques com les de Catalunya, perjudiqui els que fa anys que fan cues per regularitzar la seva situació i vagi en contra de la universalitat i la qualitat dels serveis bàsics. A banda, la proposició rebutjada s’inspira clarament en el Pacte Nacional per la Immigració, que el 2008 va tenir el consens del PSC, CiU, ERC i ICV – EA (118 diputats de 135).

Instrumentalitzar la immigració per tacticisme engreixa els populismes d’extrema dreta que les enquestes ja detecten que s’enlairen. Per tant, la irresponsabilitat de Podemos és majúscula. Més encara quan quedava tot un tràmit parlamentari per introduir esmenes, reformular el preàmbul i ser més curosos amb el llenguatge del que va ser Míriam Nogueras dimarts al Congrés –la immigració s’ha d’abordar com un repte i no com un problema–. Qüestió a banda és que la mera delegació de competències –en lloc d’una transferència– sigui el salt competencial que necessita Catalunya per protegir els drets dels ciutadans, sense distinció. El marge per incidir – hi és menor però, encara que fos per una altra via, seria bo poder aplicar les lleis des de la proximitat, també per introduir el coneixement del català com un element valorable.