La Indira ho resumeix amb poques paraules: aconseguir el padró i un lloguer per a una persona migrada és com que “et toqui la loteria”. “Sense padró el temps corre i no comptes”, diu d’un tràmit bàsic per obtenir els papers i que cada vegada s’està complicant més amb el drama de l’habitatge. Ella va arribar de Colòmbia el 2019 com a sol·licitant d’asil i amb l’ajuda de Creu Roja es va establir a Barcelona. Hi va viure quatre anys i va aconseguir empadronar – se sense domicili fix i això li va permetre iniciar els tràmits per regularitzar els papers i el permís de residència. “Va ser gràcies a una treballadora social que em va ajudar perquè m’havia d’operar i necessitava la targeta sanitària”, explica del tràmit que li va obrir les portes a altres drets reconeguts com la sanitat.