L’assassinat de Charlie Kirk ha commocionat el món polític nord – americà i ha reobert el debat sobre l’ús de les armes, els límits del discurs d’odi i la influència del nacionalisme cristià. Kirk, de 31 anys, era el fundador i líder de Turning Point USA, una organització que mobilitza joves conservadors als campus universitaris i que ha estat classificada com a grup d’odi per diverses entitats de drets civils. La seva mort arriba enmig d’un clima tens, marcat pels atacs polítics i una polarització extrema als EUA.

El crim va tenir lloc a Utah, durant una etapa de la seva gira universitària. Aquell vespre havia de debatre amb estudiants sobre immigració, drets de les minories i llibertat religiosa. No era cap novetat que un acte seu despertés protestes: la seva presència a les universitats sempre provocava divisió entre els qui el consideraven un referent i els qui l’acusaven de difondre missatges d’exclusió.

Segons l’analista política Amari McGaha, entrevistada per El Punt Avui, “era un orador amb una gran base de suport dins el nacionalisme cristià dels EUA”. “Utilitzava la seva plataforma per promoure el cristianisme i la supremacia blanca. El seu canal de YouTube concentra bona part dels missatges més incriminatoris sobre les seves idees”, assenyala. McGaha subratlla que la seva estratègia “va activar grups de l’extrema dreta, seguidors de Trump i comunitats cristianes radicals, centrant – se a assenyalar els suposats atributs negatius de les minories”.

Amb milions de seguidors a X, Instagram, YouTube i TikTok, Kirk s’havia convertit en un dels altaveus més poderosos del moviment Make America Great Again. Trump el va utilitzar per arribar al públic jove i sovint va compartir escenari amb ell en mítings i actes de campanya. Per això la seva mort s’ha polititzat de manera immediata i, en paraules de McGaha, fins i tot s’ha “sensacionalitzat”. Per al trumpisme, Kirk era més que un aliat: era una eina per mantenir viva la flama del moviment i projectar – la cap a les noves generacions.

Turning Point USA, l’organització que va fundar el 2012, va ser la clau del seu poder. Amb un pressupost milionari i presència a centenars de campus, va néixer amb l’objectiu declarat de combatre el suposat “biaix liberal” de les universitats. Amb el temps, però, es va convertir en una plataforma acusada de fomentar la desinformació i la intolerància. Kirk havia sabut adaptar el llenguatge de Trump a un registre juvenil i viral: vídeos breus, declaracions provocadores i un ús constant de les xarxes. Aquesta fórmula va multiplicar la seva influència, però també va contribuir a escalfar encara més la polarització.

La seva dona, Erika Kirk, va dir hores després que el llegat del seu marit “no morirà”. Trump també va reaccionar ràpidament i va ordenar hissar totes les banderes dels EUA a mig pal, incloses les de la Casa Blanca. El vicepresident, J.D. Vance, va acompanyar el trasllat del cos des de Utah fins a Arizona a bord de l’Air Force Two, juntament amb la vídua i familiars de Kirk. Són gestos que, més enllà de l’homenatge personal, mostren la dimensió simbòlica que la seva figura ha adquirit dins el moviment conservador.

El personatge provoca simpaties i antipaties i polèmiques com la retirada “indefinida” del programa nocturn de Jimmy Kimmel anunciat ahir per la cadena ABC. Kimmel va fer comentaris crítics sobre els defensors de Kirk, a qui va acusar de voler treure “rèdit polític” de la seva mort, i es va burlar de l’impacte que el succés va tenir en Trump en emetre un clip on un periodista preguntava al president com estava afrontant l’assassinat. El mandatari va respondre “crec que molt bé” i, tot seguit, va passar a fer comentaris sobre la construcció de la nova sala de ball de la Casa Blanca.

La violència política als Estats Units, mentrestant, no deixa de créixer. El juliol de l’any passat hi va haver un intent d’assassinat contra Trump en un míting a Pensilvània. Fa uns mesos, la líder demòcrata de Minnesota, Melissa Hortman, va ser assassinada amb el seu home a casa seva, i aquell mateix dia un senador estatal i la seva dona també van ser atacats. El cas de Kirk s’afegeix a aquesta sèrie d’episodis que mostren fins a quin punt la política nord – americana travessa una escalada de violència sense precedents recents.

El funeral de Kirk se celebrarà diumenge a l’State Farm Stadium de Glendale, Arizona, un estadi amb capacitat per a 63.000 persones. Trump hi assistirà personalment. La tria de l’escenari i la presència del president converteixen la cerimònia en molt més que un comiat: serà un acte polític de primer nivell, una demostració de força i de cohesió d’un moviment que veu en Kirk no només un líder, sinó també un màrtir del trumpisme i una icona per a les generacions futures.