El terme feixisme va néixer a la Itàlia de Mussolini als voltants del 1921, prové de l’antic Imperi romà, on fascio littorio (traduït, “destral dels lictors”) eren els ministres de justícia. Tot i que el moviment existeix des dels annals de la història. Un exemple podria ser la gran batuda perpetrada contra els gitanos a Espanya el 1749. El feixisme va i ve, és cíclic. Podríem comparar – lo amb un bumerang, que, per molt lluny que el llancis, sempre acaba tornant amb força. Dos fenòmens en podrien ser la causa. El primer, un líder autoritari nostàlgic fent apologia d’una època més gloriosa; com Mussolini amb l’Imperi romà, Putin amb l’antiga URSS, Erdogan amb l’Imperi otomà i Trump amb el seu “America great again”… I el segon motiu, de caire més intolerant i basat en la por; “De fora vingueren i de casa ens tragueren”. Centrant l’odi cap als immigrants, com Vox a Espanya, Giorgia Meloni a Itàlia, Marine Le Pen a França i tants d’altres. Thomas Mann, novel·lista alemany, ja ens va prevenir de la pèrdua d’humanisme europeu a mitjan segle XX dient – nos: “Si alguna vegada el feixisme torna amb força, ho farà en nom de la llibertat.” No va aconseguir instaurar – se a Europa amb guerres, però avui dia ho està aconseguint mitjançant la democràcia. Cal més consciència i memòria històrica.