L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals problemes dels ciutadans a casa nostra i arreu del món. En parlàvem en aquest diari en el reportatge que vam publicar el 18 d’agost passat, en què ens fèiem ressò del darrer Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, que revelava que el preu de l’habitatge és la principal preocupació dels catalans (el 21%), seguit de la insatisfacció per la política (14%), la inseguretat (9%) i la immigració (9%). La raó: entre el 2021 i el 2023 el preu del lloguer a Catalunya va pujar un 27,7%, mentre que els salaris només ho havien fet un 7,1%.

La conseqüència d’aquest fenomen és el desplaçament de joves, veïns de tota la vida de molts barris de ciutats com Barcelona a altres poblacions, mentre les metròpolis s’omplen de pisos turístics i de gent vinguda de països més rics, immigrants amb gran poder adquisitiu, coneguts com expats, que sovint treballen per a empreses del seu lloc d’origen. També se’ls coneix com “nòmades digitals”.

Entre el 2015 i el 2023, els preus de l’habitatge a la Unió Europea han augmentat una mitjana d’un 48%, segons dades d’Eurostat i informes europeus. Alguns països, com Hongria, han arribat a increments del 173%, mentre que en el conjunt de l’Estat espanyol la pujada el 2025 és del 12,3%, una de les més altes de la Unió Europea. Pel que fa al lloguer, des del 2010 fins al 2022 els preus han pujat un 18% als 27, molt per sobre de l’índex de preus de consum.

Entre els factors que expliquen l’augment del cost d’un dret bàsic com és tenir un sostre on viure, hi ha la manca d’habitatge públic. És un fenomen que es produeix a totes les grans ciutats europees i de més enllà del continent. També es repeteix a moltes ciutats la presència de molts habitatges buits que si estiguessin a disposició dels ciutadans, tant per llogar com per comprar, farien que l’oferta fos més àmplia i, en conseqüència, els preus, més baixos. L’augment del cost dels materials de construcció també ha tingut una incidència important en els preus disparats de l’habitatge.

Però, segons coincideixen a assenyalar els analistes del mercat de l’habitatge a ciutats de tot el món, el que més ha fet disparar els preus dels pisos i les cases és l’especulació i les maniobres d’inversors i fons d’inversió internacionals que controlen una bona part del parc immobiliari.

La Unió Europea ha començat a prendre mesures per fer front a un problema d’abast continental. La Comissió Europea (CE) està treballant en un Pla Europeu d’Habitatge Assequible per ajudar les ciutats i els estats membres a, com a mínim, esmorteir els efectes de l’escalada de preus. Entre les mesures que planeja dur a terme l’executiu comunitari hi ha l’establiment d’una plataforma d’inversió per a habitatges assequibles i sostenibles, fer una anàlisi en profunditat de l’impacte de l’especulació en el mercat immobiliari i ajudar els estats membres a duplicar les inversions destinades a habitatge assequible.

Durant el primer trimestre d’aquest any, la pujada mitjana del preu de l’habitatge a la Unió Europea va ser del 5,7% respecte de l’any anterior, una xifra que es va disparar per sobre del 12% en el cas de l’Estat espanyol. Segons dades oficials de les institucions europees, més del 10% de les llars urbanes destinen més del 40% dels ingressos al cost de l’habitatge, una xifra que supera el 31% en el cas de Grècia.

A Catalunya també s’han pres mesures per mirar de contenir els preus. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica informa que Catalunya aplica des del 16 de març de 2024 la limitació del preu del lloguer en 140 municipis on l’escassetat d’habitatges a un preu assequible dificulta trobar una llar o fins i tot mantenir la que ja es té. A més, des del 10 d’octubre del 2024, aquesta limitació també afecta 131 municipis més. En total són 271 municipis on hi viuen més de 7 milions de persones, el 90% de la població de Catalunya. El límit de pujada s’ha situat en un 2,2% el 2025 per als nous contractes en aquestes zones.

La Generalitat també ha aprovat una regulació contra el frau en contractes de lloguer en mercats tensionats, que obliga a informar sobre el preu de referència a cada zona i penalitza les pràctiques abusives.

El cas més paradigmàtic de l’augment del preu de l’habitatge és el de Barcelona. A la capital catalana, el preu mitjà del metre quadrat superava els 4.900 euros el mes de maig del 2025, una xifra que doblava la mitjana estatal, segons una anàlisi feta per la immobiliària Àliga Real Estate. Els increments interanuals dels anys 2024 i 2025 van fluctuar entre el 5% i el 12%, i les previsions assenyalen que la tendència alcista dels preus del mercat immobiliari continuarà, especialment en zones cèntriques i amb forta demanda.

Pel que fa a la proliferació de pisos turístics a la capital de Catalunya en plataformes com Airbnb, l’Ajuntament de Barcelona ha pres diverses mesures de control. En primer lloc, ha limitat el nombre de llicències, de manera que les llicències de pisos turístics han deixat de ser perpètues i han passat a tenir una durada limitada renovable cada cinc anys amb una revisió estricta i la possibilitat real que no siguin renovades. El consistori ha anunciat, a més, que a partir del novembre del 2028 s’extingiran les 10.000 llicències actuals i aquests pisos es convertiran en habitatge residencial.

L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una campanya contra els pisos turístics il·legals que inclou el repartiment de cartells als districtes més afectats i informació pública perquè els veïns i els turistes puguin comprovar si el seu allotjament té llicència a través d’eines digitals. Als propietaris que incompleixin les normes se’ls imposen sancions més dures i les comunitats de propietaris poden prohibir l’ús turístic d’un habitatge amb el suport de tres cinquenes parts dels vots.

Malgrat les mesures –tardanes– que han aplicat les diferents administracions, les previsions assenyalen que el preu de l’habitatge continuarà augmentant el 2026. Segons l’Observatori Immobiliari de BBVA Research, el cost dels pisos s’incrementarà un 5,3% l’any vinent si no hi ha cap mesura o fenomen molt rellevant que eviti aquesta tendència.

Els joves són conscients que ho tenen molt difícil per independitzar – se o, si més no, per fer – ho com ho havien fet els seus pares, amb la seva parella. La fórmula de compartir pis està cada cop més estesa i cada vegada més es parla del preu de llogar una habitació, en lloc d’un pis sencer.