El curs polític ha començat amb una veritat incòmoda per a Madrid: sense Catalunya no hi ha govern, ni estabilitat possible a l’Estat espanyol. Pedro Sánchez té massa fronts oberts i massa deures pendents. La seva continuïtat no depèn només de resistir, sinó de complir. I no parlo de demandes partidistes. Parlo de justícia, de democràcia i de dignitat per al nostre país. Aquesta denúncia no és nova: ja aquesta setmana ho vaig dir a la Diputació Permanent del Congreso, advertint que Junts no callarà davant d’aquest maltractament sistemàtic. Les dades d’aquest estiu tornen a ser la demostració: només al juliol es van suprimir 700 trens de Rodalies. El col·lapse ferroviari és només la punta de l’iceberg: al primer semestre del 2024 l’Estat només va executar un 20% de les inversions previstes a Catalunya, mentre cada any marxen 22.000 milions d’euros en dèficit fiscal cap a Madrid.

Aquesta és la mesura real del compromís de l’Estat amb el nostre país. La situació és insostenible. En molts fronts, però un dels més importants és l’habitatge. Plans de fum i polítiques equivocades: això és el que ofereix el govern espanyol. Han generat tal nivell d’inseguretat jurídica entre els propietaris que el lloguer pràcticament ha desaparegut. Ara, per accedir a un habitatge, l’única opció és la compra. Des de Junts ja ho vam advertir: calen polítiques valentes, inversió real en habitatge públic i eines de gestió pròpies. Per això reclamem no només recursos, sinó també les eines per decidir des de Catalunya, perquè l’habitatge no pot ser una altra carpeta segrestada per Madrid. L’Estat no actua, sinó que retarda i fracassa. I Catalunya en paga les conseqüències. El resultat és un país amb infraestructures col·lapsades i serveis públics per sota del que ens correspondria amb els nostres propis recursos. Pedro Sánchez no és l’antídot al maltractament del PP: n’és la continuïtat amb un altre nom. El relat canvia, però la realitat és la mateixa. Les dades ho demostren.

Fa dècades que els catalans patim aquesta hipocresia, compartida per tots els governs espanyols, sempre fidels al seu “donde dije digo, digo Diego”. El PP n’és el manual: es nega fins i tot a parlar del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) perquè diu que és un regal als separatistes, quan de fet és irrellevant. La veritable batalla no és aquesta engruna, sinó el finançament de Catalunya i els 22.000 milions anuals que ens roben. El mateix PP que clama contra la politització de la justícia mentre és qui més l’ha practicat. I ara ens trobem amb un poder judicial convertit en partit polític d’ultradreta, en rebel·lia contra el legislatiu i amb la separació de poders feta miques. Herència d’anys de control i manipulació política. I no ens enganyem: tant el PSOE com el PP continuen avui el mateix camí, intentant una vegada rere l’altra aniquilar el nostre autogovern. No deixen passar cap oportunitat per provar – ho. Ara ho proven amb la gestió dels incendis: centralització i militarització. La resposta no vindrà de Madrid, sinó de la proximitat i dels cossos civils d’emergència. Junts no avalarà mai cap pacte d’Estat que retalli Catalunya. Punt. Les competències de Catalunya no es toquen.

El curs polític comença i el missatge és clar: la governabilitat d’Espanya depèn de respectar Catalunya. I mentre l’Estat continuï maltractant – nos, no hi haurà estabilitat possible. Aquesta és la clau que Junts no pensa deixar anar. Perquè els catalans tenim dret a viure millor, amb els nostres recursos, amb les nostres competències i amb el nostre futur a les nostres mans.